Mor als 73 anys Santos Iñurrieta, pintor basc afincat a Son Carrió

Aquest diumenge va morir als 73 anys Santos Iñurrieta (Vitòria, 1950), pintor basc afincat a Son Carrió, després d’una llarga malaltia. Mestre dels colors vius i d’un pinzell esmolat i sarcàstic, en Santos havia esdevingut un mallorquí més, arrelat al Llevant, on ha viscut des dels primers anys 90 amb la seva companya Joana. Aquí, encisat per la claror i l’estil de vida de la Mediterrània, ha creat una prolífica obra pictòrica que ha visitat les principals capitals europees de l’art, on la seva producció era molt apreciada i s’ha pogut veure en nombroses mostres. També a Mallorca. 

La darrera gran mostra de Santos Iñurrieta va ser a la seva ciutat, Vitòria, on fa uns anys estrenà ‘Ke usted lo pase bien’ a l’Artium, una selecció d’obres de gran format que situava l’artista entre els millors de la seva generació. D’aquesta manera tancava el cercle iniciat l’any 1971, quan va estrenar la seva primera mostra als Salones de Cultura de la capital alabesa, on també va destacar com a activista a favor dels artistes emergents. Allà encara es recorda la seva detenció a 1992 després de sabotejar una escultura d’Agustín Ibarrola per a denunciar que gairebé tots els recursos institucionals es destinassin als artistes consagrats i es despreciàs l’activitat artística dels novells.

Aquell episodi el va dotar d’una certa aurèola d’artista maleït en els àmbits de l’art oficialista, però al mateix temps va reforçar la seva vessant més crítica amb el sistema establert. Santos era una persona lliure, com la seva pintura, totalment identificable a primera vista. Les seves obres enlluernaven per un cromatisme sense límits i un missatge que gairebé sempre provocava mitja rialla a l’observador. Com el seu agut sentit de l’humor, sempre atent a l’actualitat, que el convertia en un conversador ideal. Amb ell a taula la rialla era una garantia. «Como pintor soy totalmente naíf. Utilizo esa técnica rudimentaria y este dibujo bastote que poseo porque me vienen muy bien para narrar», va dir en una entrevista concedida a un diari basc amb motiu de la mostra de Vitòria.

Santos s’ha anat apagant lentament, però en cap moment ha deixat el pinzell. Des de que va ser diagnosticat amb la fatídica malaltia, l’artista ha publicat dos llibres, pintat dos quadres de tres peces cada un i ha engirgolat un munt de làmines amb aquarel·les. El pintor ha marxat, però deixa molta gent que l’enyorarà a Euskadi i a Mallorca, les seves dues terres, i una xifra incalculable d’obres d’art que fan el món una mica millor. Més acolorit, si més no.