OPINIÓ

Aurora Picornell: una identificació històrica

El busto que recuerda en Palma a Aurora Picornell.

El busto que recuerda en Palma a Aurora Picornell. / Guillem Bosch

Antoni Tugores

Des del descobriment a Son Coletes de la fossa que contenia les restes de quatre dones, s’havia obert la possibilitat remota que les Roges del Molinar haguessin estat enterrades a Manacor. La sospita, iniciada quan a Porreres no es trobava un sol cos femení –entre tants que sortosament se’n trobaren–, cobrava encara més versemblança quan els antropòlegs i arqueòlegs feien una observació important: aquelles dones anaven ben vestides i els botons dels seus vestits no es corresponien amb les granotes blaves que vestien les milicianes/infermeres de Bayo. No oblidem que Aurora i les germanes Pasqual eren modistes.

Tot i les vagues hipòtesis, la sorpresa de la seva identificació ha estat majúscula, perquè totes les teories, els testimonis i la majoria d’investigacions, situaven els cossos d’Aurora Picornell, Belarmina González, Maria i Antònia Pasqual i la seva mare Catalina Flaquer en alguna de les fosses de Porreres. Allà, segons els testimonis del seus botxins, els havien deixat.

S’obrin a partir d’ara vàries hipòtesis: els cossos de les cinc dones podrien haver estat transportats a Son Coletes, després de la seva mort?, o potser varen ser conduïdes a Manacor amb vida i allà –què importaven cinc víctimes més!? – varen ser assassinades i enterrades? Pocs anys després de la seva mort, un gruix de tres metres de terra cobria aquella fossa i un dels enigmes més grans de la repressió de Mallorca quedaria possiblement sense resoldre.

És per això, que la magnitud de la notícia de la identificació d’Aurora Picornell –d’ella, precisament– ha estat tan gran que en pocs minuts la notícia circulava per totes les xarxes i redaccions. No hi havia per menys: Aurora és una autèntica icona de la lluita obrera i feminista. A la seva mort, calia sumar-hi la repressió implacable que va patir la seva família: el seu pare, Ignasi Picornell (que ha estat identificat a Porreres), els seus germans Ignasi i Gabriel que van ser també empresonats i assassinats; un altre germà, Joan, va ser tancat al camp nazi de Dachau i allà hi va morir desnodrit; el marit d’Aurora, Heriberto Quiñones, morí l’any 1942 a mans de la justícia franquista. Tot plegat, un autèntic extermini d’una família a la que Aurora ha donat sempre visibilitat.

Aurora Picornell no va ser una víctima més; la seva vida i la seva mort, amb totes les circumstàncies personals i familiars descrites, la converteixen en un símbol. Els seus botxins i repressors contribuïren, amb l’ostentació que en feren del seu assassinat, a crear el mite d’una dona compromesa en la lluita pels drets i les llibertats de les classes treballadores i per haver trencat motlles seculars en una illa on la dona no havia tingut gairebé mai protagonisme en el combat en favor de la dona i dels més dèbils.

El que tenen els mites és que resisteixen el pas del temps. La seva identificació a una fossa de Son Coletes és històrica i la figura d’Aurora Picornell es farà, a partir d’ara, encara més llegendària.

Suscríbete para seguir leyendo