No vull ser n'Schettino, per Vicenç Amengual

Quan llegesc la controvèrsia per l’arribada de creuers al Port de Palma sempre record el capità Francesco Schettino que va fer que el creuer Costa Concordia embarrancàs a l’illa Giglio després de xocar amb un escull l’any 2012. Però aquell capità serà recordat sobre tot per la gestió que va fer de l’accident quan va partir el primer cap a terra oblidant-se dels passatgers.

Després de la derrota d’ahir és un bon moment per saber que no podem fer com n’Schettino. Que no podem abandonar per desil·lusió o per estar farts de les reiterades equivocacions que s’han comès des del club. Que hem de ser conscients que som «balearicos» i hem de quedar dins el vaixell encara que ens hi enfonsem. I ara, més que mai, hem d’anar tots de la mà. Si els aficionats no som capaços de mirar entre tots de redreçar aquesta situació difícilment ens en sortírem.

El Cornellà agrava la crisis del Atlético Baleares

Però, des del vaixell mig ancorat, hi ha remolcadors que donen peu a l’optimisme. La tornada de la Grada Popular és una gran alegria i avui s’ha evidenciat que la seva presència és imprescindible. També, molt bé pel club d’escoltar una de les reivindicacions històriques de la Grada i haver fet possible que els jugadors i les jugadores del futbol base participin de la festa que fan cada diumenge al fons nord.

De la mateixa manera la victòria fora camp del primer equip femení és un altre remolcador que intenta que aquest vaixell no s’enfonsi definitivament. Només podem lloar la gran campanya d’un grup de jugadores que ens enamoren pel seu joc.

És cert que la desil·lusió per la situació del primer equip masculí és tan profunda que ahir, després del partit, l’afició pràcticament no va xiular, sabedors que les queixes no seran escoltades per ningú. Però, encara que la majoria tenim la sensació que no se’ns té en compte, de cap manera voldria que es relacionàs a l’afició atlètica amb aquell covard capità italià.

Suscríbete para seguir leyendo