Real Mallorca - Cádiz: La victòria ho justifica tot, per Ricard Pla

Situar Baba al centre de la defensa en principi va ser un gran encert de Javier Aguirre, més en l’aspecte ofensiu que en el defensiu. L’improvisat central, a la primera que va tenir, es va incorporar a l’atac i, gràcies al seu cop de cap, Maffeo marcava el primer i únic gol del partit, un altre a pilota aturada. Però la primera part, ni la segona, passaran a la història dels millors partits vists a Son Moix. Les limitacions dels dos equips quedaren en evidència i només l’emoció va mantenir l’interès. Però el gol del català (un dels futbolistes més regulars de l’equip) va ser suficient per fermar la victòria, els tres punts i naturalment la permanència. El Mallorca tornà mostrar la solvència defensiva que l’ha dut a continuar un any més a Primera.

Ahir Valjent, Baba i Copete en el centre de la defensa neutralitzaren totes les pilotes que un desesperat Cadis va penjar constantment a l’àrea ben defensada en darrer extrem per un seguríssim Rajkovic. Futbol, el que entenem per futbol, però, n’hi va haver molt poc. La importància dels punts, els nervis i l’emoció foren el més destacat d’un partit on brillaren molt poc el migcampistes mallorquinistes. Si Galarreta o Morlanes, els jugadors encarregats de crear joc, només es dediquen a destruir-lo, no es poden esperar grans jugades, a més a més foren amonestats en targeta groga i això va condicionar el seu futbol. El Mallorca va saber entendre millor el compromís que el Cadis, per això l’equip andalús és el segon pitjor golejador de la Lliga, amb vint-i-sis gols a favor, només superat per l’Elx que en suma vint-i-cinc.

El partit va acabar sent una bogeria i els aficionats alenaren tranquils quan després de més de sis minuts de prolongació i un gol anul·lat per un centímetre a Kang, l’àrbitre donà per acabat el patiment. Va valer la pena: el Mallorca seguirà essent de Primera.