La opinión de J. M. Arbucias: A les portes d’una darrera jornada decisiva pel Fibwi Palma i Palmer Basket

Dissabte el Fibwi va tornar de Mataró sense els deures fets. Volia guanyar, havia de guanyar, sens dubte ho intentà, però sumà una derrota més a la seva alacaiguda motxilla de viatge d’enguany. El Mataró-Fibwi fou un partit desesperadament igualat, equilibrat, com il·lustrava la classificació, amb contínues i mínimes alternances a l’electrònic que mostrà vint-i-una vegades l’empat a la seva cara.

Els locals feren coincidir una renda de set punts amb els darrers minuts i deixaren els de S’Arenal amb els ulls baixos i amb un nou semblant de decepció. El bon inici dels homes de Ricardo Úriz s’anà apagant com també ho va fer el jugador que marcava diferències, Milan Suskavcevic, i no és la primera vegada.

La opinión de J. M. Arbucias: Punt i final al derbi i punts suspensius a la lliga

El pivot montenegrí, jugador diferencial a la categoria, fou una vegada més el més ben valorat del seu equip, però la seva actuació seguí una tendència descendent. I això el grup ho notà. A més a més, els mallorquins toparen amb un Jordi Juanola excepcional, el màxim anotador de la conferència, que l’estratègia defensiva duta a terme pels homes de negre no sabé ni pogué aturar i que acabà el matx amb 26 punts.

I la tercera pota que sosté i explica la desfeta dels mallorquins té nom propi: el triple. Un cop més el rival del Fibwi els castigà des de la línia de 6,75. Els de Palma consentiren que l’adversari convertís 48 punts de triple dels 86 punts anotats.

Si acceptem que un 33% d’encert és normal i habitual, el 35 % aconseguit pels mataronins no és extraordinari, però el que sí ho és, és el nombre de llançaments que els fibwis permeteren, ni més ni manco que 46. Dit d’una altra manera, la defensa d’aquesta faceta del joc no va ser bona, arriscaren molt i perderen.

Diumenge el Palmer volia guanyar i havia de guanyar. Així succeí. El que semblava una utopia fa unes setmanes, arribar a la darrera jornada amb opcions d’evitar el descens directe, estava en les seves mans, i passava per assolir una victòria transcendental.

Possiblement per això, pel pes de la importància de l’enfrontament contra L’Hospitalet, un rival directe en la lluita per la salvació, s’entén que els homes de Raül Machado a la primera part i a molts minuts de la segona generessin molts dubtes entre els nombrosos aficionats que s’aproparen a Son Moix i que crearen una atmosfera espectacular.

Durant molts minuts es mostraren desencertats, imprecisos i mancats d’una brúixola que indiqués el camí correcte, amb problemes greus en el rebot defensiu i en la defensa de les penetracions i del bloc directe.

I quan un cert grau de pessimisme i d’impotència sobrevolava el Palau, aparegueren al darrer quart l’experiència, la qualitat i l’amor propi de jugadors com Harris, Matos, Comendador o Feliu, que recordaren el que deia un famós entrenador: a un partit de bàsquet no s’enfronta un equip contra un altre, competeixen cinc individualitats contra altres cinc individualitats.

Precisament això, la individualitat, farcida d’un cert grau d’individualisme, convertí un possible drama en una quasi heroica epopeia.

A les portes de la decisiva darrera jornada amb horari unificat, el Fibwi necessita superar anímicament els revessos patits en els darrers partits i el Palmer mantenir la bona dinàmica de resultats de les últimes setmanes.

L’escenari està molt obert amb, fins i tot, tercers equips implicats i el descens directe, el play-out o la salvació definitiva depenen dels darrers quaranta minuts de lliga regular... Dissabte sortirem de dubtes.

Suscríbete para seguir leyendo