Harmònica

1

La partida definitiva de Víctor Uris, ha deixat en silenci el so de l’harmònica. Ell era una mostra via de perseverança, però també de bon tarannà artístic. L’enyorarem, com a músic i com a persona.

2

A nivell internacional, el món de l’harmònica també ha quedat orfe, ja que ens ha deixat, fa uns dies, Phil Wiggins, un dels grans del jazz i del blues. Tenia només setanta anys, però era una llegenda musical que havia treballat al costat de músics importants, tot i que ell es sentia molt còmode tocant al carrer, amb Flora Molton, una instrumentista que, tot i rebutjar els clubs i escenaris, participà durant quatre anys a les sessions del Smithsonian Festival of American Folklife.

Phil Wiggins fou membre de The Barrelhouse Rockers i amb el guitarrista John Cephas formà un dels duos importants del blues, el Cephas & Wiggins, que durà fins el 2009, quan John Cephas va morir.

3

Els artistes ens deixen, però tenim la sort que el seu legat, en forma d’enregistraments, perdura. Per tant podem fer present Víctor Uris a través de, per exemple I don’t know why! editat per Blau i molts d’altres discos. I de Wiggins recomanaria el Bluesmen.

Suscríbete para seguir leyendo