Opinión | TEMPUS EST IOCUNDUM
De La Sang a la Cartuja
Aficionados del Real Mallorca en Sevilla / Manu Mielniezuk
Dos actes multitudinaris amb deu dies de diferència: la Setmana Santa i la final de la Copa del Rei de futbol. Dos termòmetres que faciliten una diagnosi de la societat actual i de com hem canviat en les darreres dècades.
El Dijous i Divendres Sants de fa mig segle els cinemes i teatres tancaven, als carrers regnava el silenci i als televisors sols es veien pel·lícules més o menys bíbliques (això continua, la setmana passada projectaren Ben Hur i Quo vadis). Actualment, és un període de vacances i no passaran molts d’anys abans que, en lloc de felicitar la Pasqua, ens desitgin unes bones vacances de primavera.
El fenomen més rellevant té a veure amb les processons. L’Església catòlica no troba capellans i moltes parròquies mallorquines estan quasi buides quan se celebren els ritus fonamentals de la religió. Misses amb minsa presència de fidels. Matrimonis molt majoritàriament civils. Els psicòlegs convertits en els confessors del segle XXI. En canvi, quan es baixa el Crist de la Sang, els fidels umplen el temple. Quan les confraries surten al carrer, congreguen a milers d’encaputxats. Quan IB3 televisa les desfilades, reuneix una audiència que s’apropa o supera el 10% i entorn de 100.000 espectadors. Hi ha pobles amb quatre-cents confrares i misses buides.
Els Monty Phyton a la seva genial La vida de Brian ens deixaren un grapat d’escenes delirants. Un dels actors diu: «Jo dic que ets els Messies i d’això n’entenc perquè ja n’he seguit un grapat». La Setmana Santa és per a la majoria folklore. Avui es ret culte a un bon caramull de messies: el viatge, el descans, la festa i, sobretot, les panades.
Ja s’ho demanaven els còmics britànics: Què han fet els americans per nosaltres? A més d’agafar un equip en ruïna econòmica i pagar tot el deute, de davallar a la tercera categoria del futbol espanyol i no agafar els tapins, de retornar-lo a primera, de donar-li una estabilitat desconeguda des de feia dècades, de renovar Son Moix… Què han fet els americans per nosaltres? Dur l’equip a la seva quarta final de la Copa del Rei.
Si en el passat el futbol era l’opi del poble, amb la democràcia deu ser el Fentanil, com a poc. L’omnipresència d’aquest esport creix immune als escàndols dels Negreira o Rubiales. Dels interessos polítics i econòmics de les dictadures. De la desigualtat entre clubs pobres i rics com a símptoma del neocapitalisme que ve.
Dels espectadors que anaven al cap de futbol endiumenjats, s’ha passat als equipats amb tot objecte que estigui a la venda a la botiga del club. Dels que es donaven la mà en acabar el partit amb victòria, als que necessiten cridar la seva passió com qui ha arribat a una felicitat perfecta i immutable, encara que tan sols s’allargui dos dies. D’aquells que el 17 d’abril de 1960 esperaven a la plaça de ses Tortugues que una pissarra anunciàs el primer ascens del Mallorca a la màxima categoria, als milers que viatgen a Sevilla amb vaixell, autocar, avió i necessiten conèixer minut a minut el que fan, diuen o pensen els ídols contemporanis.
L’esforç titànic que s’ha necessitat per a traslladar 20.000 mallorquinistes a la capital andalusa és una prova més de la marginalitat illenca. Un sistema de transport aeri capaç de rebre o retornar a ca-seva dos-cents mil turistes en un dia d’estiu, no pot mobilitzar una desena part de mallorquins al llarg d’un cap de setmana. Amb les victòries sorgeixen barralets d’avall les pedres. Amb les derrotes, es buida l’estadi. Si creguéssim a tots els que asseguren que seguien el Mallorca fins i tot quan jugava a Tercera Divisió, deduiríem que els partits es jugaven al Camp Nou o al Santiago Bernabéu.
No són crítiques. Ni a la religió ni a l’esport. Ni al folklore ni a l’afició. Són retrats de la societat en la qual vivim a través de les processons o del futbol. Si és el que ens fa feliços, per què demanar més? Ja ho cantaven els grans filòsofs Graham Chapman, Terry Gilliam, John Cleese, Michael Palin, Terry Jones i Eric Idle: «Mira sempre el costat bo de la vida». I es veurà millor si avui guanya el Mallorca.
