Acord PP-VOX: l’ús pervers del llenguatge

Tant el text l’Acord de govern de PP i Vox com el discurs de la candidata Margalida Prohens usen de manera perversa un llenguatge —una terminologia— que ven, però que no s’ajusta al significat real. La dreta ultraconservadora i l’extrema dreta se n’apropien per a fer-se passar per víctimes.

«Llibertat» és una de les paraules que més va pronunciar la candidata a la presidència del Govern, i és el mot que encapçala l’Acord de govern signat entre ambdues formacions, com si vinguéssim d’una dictadura o d’un temps de repressió i de prohibicions absolutes. Qui no vol llibertat? Qui no compra la llibertat? Però em deman: la llibertat, de qui? La llibertat, fins on? La llibertat, contra qui? Perquè aquesta llibertat que venen PP i Vox representa la llibertat absoluta d’uns pocs contra la igualtat d’oportunitats de la majoria social. Una llibertat per a un petit grup selecte i classista.

Llibertat, però Cort ja ha cancel·lat a l’actriu Ann Perelló una funció sobre els trastorns de la conducta alimentària.

La llibertat de PP i Vox es disfressa de no intervencionisme, perquè diuen que suposa menys benestar. Però l’Acord està farcit d’intervencionisme en àmbits com l’habitatge —com no— a favor de la iniciativa privada. També obre la porta a convertir en una atracció turística l’activitat del sector primari.

Però l’intervencionisme més sagnant i que no té precedents es donarà a l’àmbit educatiu amb el PIN parental, que la senyora Prohens va evitar anomenar en el seu discurs. Se suposa que les famílies decidiran, prèviament, part del contingut curricular d’una matèria. L’educació és un dret dels infants, i no dels pares. (És, una vegada més, l’hora de reconèixer la tasca excel·lent que fa l’escola a l’hora de formar persones formades i lliures.)

La pretesa lliure elecció de centre té l’objectiu de satisfer un grupuscle de famílies classistes de Palma per a poder segregar per raons socioeconòmiques i fer que alguns centres sostinguts amb fons públics siguin d’elit i excloguin alumnes de famílies vulnerables. I la teòrica llibertat d’elecció de llengua suposa segregar per raons de llengua per a satisfer l’obsessió malaltissa de Vox i de la dreta ultraconservadora contra la llengua pròpia de les Illes Balears.

Serem lliures els catalanoparlants per exercir el dret que ens atorga l’article 4 de l’Estatut d’autonomia de no ser discriminats per causa de l’idioma? Tendrem les portes obertes de la nova Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística? O també ens discriminaran fins i tot en això?

PP i Vox s’apropien d’un llenguatge —d’una terminologia— per a fer-se passar per víctimes, vendre el seu programa neoliberal classista i minoritzar, encara més, la llengua catalana.

Alerta amb els que parlen tant de llibertat, perquè les paraules es poden usar de manera tendenciosa i es pot vestir un text o un discurs de llibertat per a amagar unes accions de discriminació que generaran conflicte social, retrocés de drets individuals i col·lectius, més desigualtat socioeconòmica, desprotecció del medi ambient i una societat més dividida.