Els aliments de qualitat de les Illes Balears en el marc europeu

Les indicacions geogràfiques s’apliquen a diversos aliments, vins i altres productes agrícoles i alimentaris de qualitat que es fan en regions clarament identificades dins la Unió Europea. Protegeixen la reputació de noms de productes específics, els processos de producció locals i tradicionals i altres elements essencials que contribueixen a configurar el patrimoni gastronòmic, culinari i cultural a tot Europa. Els productes agroalimentaris de més qualitat, es poden protegir com a Denominació d’Origen Protegida (DOP) o bé com a Indicació Geogràfica Protegida (IGP) i accedir a una acreditació homologable internacionalment. La Unió Europea també protegeix les Especialitats Tradicionals Garantides (ETG) de productes sense requerir la vinculació a una zona geogràfica concreta. Altres mencions de qualitat es regulen a nivell local.

En una IGP allò que s’emfatitza és la relació entre la regió geogràfica específica (Mallorca, en el nostre cas) i el nom del producte, on una qualitat particular, una excel·lent reputació i altres característiques, incloent la potencial complexitat d’essències i aromes associada a una terra i una microbiota particulars, son essencialment atribuïbles al seu lloc geogràfic d’elaboració. És el cas de la IGP ‘Sobrassada de Mallorca’, amb dues indicacions protegides: ‘Sobrassada de Mallorca’, elaborada amb carns de porc i matèries primeres molt selectes, i la ‘Sobrassada de Mallorca de Porc Negre’ en l’elaboració de la qual la carn que s’utilitza és, exclusivament, la de porc negre, la raça autòctona mallorquina que tant va costar recuperar i que avui està amenaçada. Son i seran ben rebuts els esforços del Govern en aquest sentit perquè el porc negre és el referent de qualitat de tota la Sobrassada de Mallorca que, com hem comprovat en un estudi nutricional al que ha contribuït la UIB (pendent de publicació) està més que garantida.

Els segells i símbols de la UE que duen aquests productes garanteixen que un producte de la UE és autèntic i no una imitació o falsificació, i serveixen per reforçar el seu reconeixement internacional. Son els ambaixadors de la nostra producció agroalimentària. A les nostres Illes, els productes de qualitat solen estar més vinculats a cadascuna d’elles, com es el cas de la nostra sobrassada a Mallorca i el formatge de Maó-Menorca a l’illa germana, les dues autoritats de control, juntament amb la Direcció General de la Conselleria, identificades en el Ministeri d’Agricultura d’Espanya i en la CE. Els símbols de la UE són opcionals per als vins i les begudes espirituoses. Entre les IGP destacarem també, a més de l’excel·lent ametlla de Mallorca, el detall de l’Oli d’olive verge extra d’Eivissa que garanteix un contingut mínim de polifenols, una característica molt valuosa. I no ens estendrem en la Ensaïmada de Mallorca que, juntament amb la Sobrassada de Mallorca, son els productes més emblemàtics.

Totes aquestes indicacions geogràfiques estan reconegudes com a propietat intel·lectual a la legislació europea de duanes, i exerceixen un paper cada vegada més important en les negociacions comercials entre la UE i altres països de la resta del món. Estudis recents de la CE (https://ec.europa.eu/commission/presscorner/detail/en/IP_20_683) mostren que les indicacions geogràfiques constitueixen un tresor europeu valorat en 75.000 milions d’euros, si mes no pel fet que la garantia de qualitat que duen (reflectida en la etiqueta) suposa un valor de mercat que més que duplica el dels productes no acreditats. En paraules de la Comissió Europea, «Les indicacions geogràfiques europees són un aspecte clau dels nostres acords comercials i, en protegir els productes a tot el món, evitem l’ús fraudulent de noms de productes i preservem la bona reputació dels productes agroalimentaris i begudes europeus.

Per al manteniment dels valors esmentats, les IGPs i DOPs estan formades per elaboradors i ramaders /agricultors que s’adscriuen voluntàriament i estan obertes a tots els que accepten la disciplina i adquireixen el ferm compromís d’ajustar-se a uns controls i normes, molt exigents, de tipus tècnic i no polític, és a dir, baix l’auditoria de les entitats estatals d’acreditació homologades a tot Europa. En el cas d’Espanya, aquesta funció correspon a la ENAC (Entitat Nacional d’Acreditació), que homologa la nostra pràctica a tota la UE i a altres 100 països del mon.

Els productes amb nom registrat representen el 15,4% del total de les exportacions agroalimentàries de la UE, segons els referits informes de la CE. Els vins segueixen sent el primer producte tant pel que fa al valor total de les vendes (51%) com al comerç extracomunitari (50%). Més enllà de les seves fronteres, la UE pren moltes mesures per protegir l’autenticitat dels productes i assegura que els productes europeus de qualitat siguin reconeguts arreu del món. En el cas d’una DOP/IGP emergent de qualsevol producte nostre, mentre no estigui directament acreditada per ENAC, l’ha de certificar una altra que sí compleixi aquest requisit, mitjançant una decisió resolutiva, tant simple com contundent, tenint com a referent les entitats ben acreditades per ENAC. Per exemple, en el camp dels vins, les dues DOPs acreditades son Binissalem i Pla i Llevant. Del que es tracta és de que la certificació (i el control) siguin realment una ajuda a combatre els productes falsificats, que amenacen la reputació dels productes autèntics, locals i regionals i els mitjans de vida dels seus productors.

En el cas de la Sobrassada de Mallorca (amb menys del 4% de la producció exportada), anàlogament a la situació d’altres entitats ja amb una llarga trajectòria acreditada a la UE, el nous reptes passen per la consolidació al alça dels estàndards de qualitat aconseguits, un major ajut i agilitat de les administracions per tramitar els objectius de sostenibilitat, i el suport a la internacionalització.

L’acreditació dels Consells Reguladors de les IGPs i DOPs, és conseqüència de l’agrupació d’esforços i la visió de petits i mitjans empresaris i de la feina compromesa dels treballadors del sector. Tal com va sentenciar la sala 3ª del tribunal suprem (13 de gener del 2003) «els Consells Reguladors no son un òrgan desconcentrat de l’administració» sinó entitats de base associativa que l’administració es limita a regular pel que fa a determinades funcions, amb l’imprescindible proveïment de recursos i ajuts que això ha d’implicar, com a una inversió en benefici de tota la comunitat. Tant pel que fa a les quatre IGP/DOP que avui ja tenen una acreditació homologada internacionalment, com les que estan en el camí d’aconseguir-lo, tots plegats, els productes de qualitat de les Illes Balears en el marc Europeu sostenen milers de llocs de feina estable a les nostres illes. Son també una bandera de qualitat que també es projecta en la reputació d’altres sectors econòmics, incloent el turisme de qualitat, a més de ser l’exponent del que queda del sector agroalimentari. Més amplament, els mètodes de producció tradicionals contribueixen a l’objectiu de la UE d’esdevenir també l’estàndard mundial per a la sostenibilitat en la producció d’aliments.