L’alegria va per barris... i per setmanes a la LEB Plata amb el Fibwi i el Palmer

Se’n recorden. Fa només quinze dies – la setmana passada no hi hagué jornada perquè es disputà la final de la Copa – el Fibwi Palma donava la sorpresa i tornava de Benicarló amb una victòria contra un equip que ocupava la tercera plaça i el Palmer Basket queia a casa clarament contra un Sant Antoni que mostrà a Son Moix el seu potencial i que el deixà cuer en solitari a la taula classificatòria. Els de S’Arenal semblava que havien trobat el camí i el somriure havia tornat a dibuixar-se a les seves cares. Els immobiliaris havien recuperat jugadors, però no bastà i la història una vegada més acabà en derrota. 

Dues setmanes més tard, la truita s’ha girat. Dissabte l’equip de Sergio Jiménez guanyava a la pista del Santfeliuenc, equip que ocupava plaça de play-off, amb una facilitat i autoritat impròpies d’aquesta categoria amb resultats generalment ajustats. L’equip català va ser una jugueta en mans dels mallorquins, que es presentaran al partit amb tota la plantilla i això fou determinant i es notà. Arribà a guanyar de 35. Feliu, lluitador com sempre, tornà a veure cistella i gaudí d’un encert que aquesta temporada no l’ha acompanyat (22 punts i 4/5 en triples); Vicens n’anotà 16 en 15 minuts i fou l’amo de la pintura; Mendiola no jugà el seu millor partit, però, com sempre, sumà i fou un maldecap per als interiors locals i Harris ..., aconseguí 11 punts en 26 minuts, exercí de líder i amb ell en pista el seu equip assolí un parcial de + 34. Jiménez no necessità la millor versió ni d’Urbutis ni d’Asier i va fer debutar el darrer fitxatge, Àngel Comendador, que encara que només anotà 5 punts va mostrar una energia defensiva encomiable.  

Diumenge els homes de Ricardo Úriz no van poder guanyar. Com altres partits, i ja són molts, ho van tenir a tocar: faltaven 39 segons i el marcador reflectia un 71-72, però una vegada més a les darreres possessions no van trobar les solucions per sumar un nou triomf. Abans de l’encontre el preparador navarrès estava preocupat per la intensitat i el físic dels rivals. Van intentar igualar aquests aspectes, però aquesta batallà també la guanyaren els valencians. El partit va ser entretingut i emocionant amb detalls tàctics interessants: la zona puntual dels visitants quan Font no estava en pista, la defensa de Longarela a la segona part sobre De Larrea, extraordinari atacant i ordinari defensor, la gran defensa col·lectiva del Godella, la partida d’escacs sobre el parquet dirigida pels dos entrenadors al voltant de Williams i Olaizola...

Els fibwis es mostraren ansiosos – i això els perjudicà – quan encara restaven molts minuts i, si bé Úriz destacà després del partit el gran esforç dels seus homes i la seva bona defensa, hem de reconèixer precisament que errors concrets greus defensius (concentració, ajudes innecessàries, mala gestió del bloc directe, 1x1...) foren determinants per parlar en aquests moments de derrota. Per cert, debutà Michael Drame, acabat d’aterrar. Els propers partits indicaran el seu rol dins el grup.

Tant el Palmer com el Fibwi crec honestament que tenen plantilla per acabar jugant el play-off d’ascens – si mirem ara la classificació pot semblar un acudit –. Ara cal que a les properes jornades per una banda els immobiliaris confirmin el bon partit de dissabte i que ratifiquin que sense lesionats són un equip potent i competitiu i, per altra, que els fibwis urgentment trobin remei per superar la irregularitat mental i de joc que tant els està penalitzant.