Un programa singular

Avui horabaixa segueix a l’Auditòrium de Palma (2oh), la temporada de concerts de la Simfònica. I ho fa amb un programa una mica singular, ja que les dues obres que hi figuren són, en certa manera, una mica originals, o, si més no, tenen tocs d’originalitat.

A la primera part ens trobarem amb Robert Schumann i el seu Concert per a piano, l’únic concert que va escriure per aquest instrument solista. I què té de particular? Doncs que el primer moviment es mou en una forma poc habitual i en lloc de presentar dos temes que després es desenvolupen i es mesclen, com era habitual en l’època, té un tema principal que adesiara ens surt a camí per, entre repetició i repetició, fer altres melodies també molt inspirades. I és que aquest moviment no va ser inicialment concebut com a tal, sinó que prové del reciclatge d’una peça que titulà Fantasia i que escriví per a la seva dona, la també pianista i compositora Clara Wieck com a regal d’aniversari de noces. Per cert, reivindiquem el nom de Clara, les composicions de la qual poden posar-se al nivell dels grans de l’època. Per què no programar el seu Concert per a piano? És una partitura deliciosa i del tot interessant.

I de Schumann passarem a Xostakovitx, ja que a la segona part, la Simfònica interpretarà la seva Simfonia número 15, que també té trets, si més no, curiosos, com per exemple l’homenatge que fa a Rossini, a través d’incorporar fragments d’una de les seves obertures, Guillem Tell, en el primer moviment (cosa molt evident si es coneix la famosa obertura) i substituir Rossini per Wagner en el quart, amb la inclusió de referències (no tan evidents) al Tristany i Isolda i l’Anell del Nibelung.

Suscríbete para seguir leyendo