Els primers i grans musicòlegs

És cabdal el subtítol d’aquesta publicació per entendre la importància que el títol només apunta: «Les connexions de Felip Pedrell amb A. Noguera, A. J. Pont i altres intel·lectuals illencs». Aquestes relacions amb Pedrell que mostra l’epistolari que tenim a les mans són les que donen fe de la vigència de l’aportació balear a l’inici de la musicologia espanyola.

El llibre que signen les musicòlogues Bàrbara Duran Bordoy i Eugenia Gallego Cañellas dins la col·lecció de Textos i Estudis de Cultura Catalana de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, transcriu i analitza la correspondència de Felip Pedrell amb intel·lectuals mallorquins conservada al fons de la Biblioteca Nacional de Catalunya, i documenta «les primeres passes de la musicologia de caràcter il·lustrat» assenyalant la importància de les relacions entre intel·lectuals i estudiosos.

Aquí hem de repetir el nom de Felip Pedrell, «considerat el pare dels estudis musicològics a l’estat espanyol» i qui fonamenta les bases de la disciplina; comptà com a informants a Mallorca amb Antoni Noguera i Antoni Josep Pont, dos músics, un més conegut que l’altre, que ens duen a la història de la Capella de Manacor, protagonista també dins aquest epistolari.

El treball de transcripció i anàlisi que mostra aquest volum ens situa historiogràficament i sobretot, fa valdre la tasca i l’aportació a la musicologia, en majúscules, feta des de les illes. «El mestratge i la influència de Pedrell sobre les maneres de recollir el material per part de Noguera i Pont és indiscutible», ens expliquen les autores d’aquest treball, Bàrbara Duran i Eugenia Gallego, que a més ens fan entenedora la lectura d’aquestes cartes.

Per una part, obrin a posteriors estudis un fons molt important, en què exhibeixen com a fonts primàries la correspondència de Pedrell amb un bon grapat d’intel·lectuals illencs, i per altra l’analitzen amb fonts secundàries com les anotacions i quaderns de Pont i Noguera que ambdues musicòlogues han estudiat i coneixen bé.

El que fan és obrir un ventall de possibilitats a investigacions posteriors. Eugenia Gallego com a especialista en la figura i context d’Antoni Noguera; Bàrbara Duran en la figura de Pont i els seus estudis centrats en Manacor. En publicar aquestes cartes mostren la seva generositat, perquè ben bé coneixen i apunten com la seva lectura aporta noves perspectives de recerca, cosa que fan palesa amb els textos introductoris i amb els comentaris a cada un dels autors.

El volum recull la transcripció de la correspondència remesa a Pedrell pels intel·lectuals i músics concentrats al voltant d’Antoni Noguera, presència del qual és majoritària, no debades és l’element clau per estudiar la xarxa cultural de finals del segle XIX a les illes, amb el grup dels Insensats on s’inclou a Pedrell, tan propera és la relació establerta entre el grapat de lletraferits; fins i tot es parla obertament de les controvèrsies creades al seu entorn.

Finalment, no vull deixar de mencionar la dedicatòria que en fan les autores, d’aquesta publicació, a mossèn Joan Parets; les seves aportacions i sobretot el seu esperó no serà mai degudament reconegut.

Suscríbete para seguir leyendo