Primera RFEF

Orsai: Alliberats

Tato da indicaciones desde la zona de banquillos de la Nueva Condomina.

Tato da indicaciones desde la zona de banquillos de la Nueva Condomina. / Pepe Valero.

Vicenç Amengual

Després d’aquell 0 a 3 que ens va endossar l’equip murcià el 18 de desembre molts «balearicos» teníem el dia d’ahir en vermell. Recordàvem que a la primera volta els murcians varen ser infinitament superiors a les àrees. 

Aquesta és la constant que ens ha marcat gran part de la temporada. No ens hem enfrontat a cap equip que poguéssim dir que fos clarament superior a nosaltres, però a la zona de definició hem estat molt tendres defensivament i poc resolutius ofensivament. Ja sabem que en el futbol modern els partits es guanyen a les àrees. Pots jugar millor que el rival, pots demostrar que ets superior tècnicament, però si no tanques bé la porteria i no ets resolutiu a dalt segur que acabes perdent.

Abans de l’arribada de Tato de cap manera podíem creure que podríem guanyar els murcians a ca seva. Perquè com el mite de la caverna de Plató els «balearicos» estàvem encadenats a la paret veient les ombres d’un equip que no es corresponia amb la realitat. Fins que el nostre entrenador ha aconseguit alliberar-nos de les cadenes i hem entès que les ombres en forma de mals resultats no constituïen la veritat i ara ja observam un grup de jugadors que formen un equip i, allò que és més important, a la fi són capaços de ser eficaços a les àrees. 

El 0 a 1 deixa entreveure un partit gairebé perfecte del conjunt blanc-i-blau. Ens aprofitàrem dels errors del rival i marcàrem en una de les escasses ocasions que tenguérem, a més defensivament vàrem patir molt poc i tancarem la nostra porteria amb pany i ferrejat. 

El millor de tot és que aquest equip està en creixement. Els 12 punts de 15 així ho demostren i, els dos pròxims partits contra el Nàstic i el Sabadell, han de servir per segellar una categoria per la qual mai hauríem d’haver patit.

Suscríbete para seguir leyendo