Puig Antich

Aquests dies de principis de març s’ha recordat l’execució a garrot vil, un mètode considerat el més cruel i humiliant de tots, de Salvador Puig Antich a la Model de Barcelona i també la de l’un poc misteriós Heinz Chez, el mateix dia, a Tarragona.

A pesar que el partit majoritari en aquell moment de l’oposició democràtica, o resistència clandestina, era el Partit Comunista, que no estava d’acord amb la tàctica de lluita armada del MIL de Puig Antich i els seus companys, es varen organitzar actes de protesta i de condol per l’assassinat d’aquest, que causà un gran impacte en la població. Record una concentració d’un centenar de persones el mateix dia de l’execució al capvespre a la Plaça de Santa Eulàlia, i és possible que fins i tot es fes un funeral en aquella església, o una altra, no ho record bé. En tot cas, a Barcelona es feren múltiples funerals amb gran assistència de públic.

Després un grup més reduït d’unes trenta persones anàrem a la Plaça Gomila, perquè allà hi havia molts d’estrangers, ens dèiem, quan en realitat la plaça estava completament deserta. Es va penjar una bandera negra anarquista, amb un cercle blanc envoltant una A blanca majúscula, a un dels grans pins de la plaça i ens retiràrem. Aclarim que la policia no va intervenir en cap moment. Segurament pensaven que teníem motius de sobres per protestar.

S’ha dit que l’atemptat contra Carrero Blanco decidí la mort de Puig Antich, i així ho pensava ell mateix. Tot i això, molts dubtam d’aquesta explicació i crèim que fou la mort d’un membre de la policia política, la brigada político-social, el que decidí la mort de Puig, perquè el franquisme, en un moment en què el règim trontollava i es vèia que entrava probablement en la seva fase final, no podia deixar passar sense el màxim càstig la mort d’un dels seus fidels guardians.