Carta oberta al cònsol de l’Equador a Palma

Benvolgut Sr. Lalama, he llegit amb ràbia i tristesa a parts iguals les vostres declaracions sobre el català. La ràbia obeeix al fet que sou l’enèsima persona venguda de fora que gosa opinar sobre la nostra llengua i la nostra cultura amb una arrogància que no em deixa de sorprendre mai. M’agradaria saber què opinaríeu si un mallorquí com jo digués a la població equatoriana què ha de fer i què no amb les onze llengües que, si no m’he informat malament, es parlen en el seu país (i que no veig que vostè defensi gens). ¿Com és possible que un foraster que ha arribat fa uns anys no demostri més respecte cap a la nova terra on viu i, en canvi, pontifiqui sobre fets que tenen segles d’existència? No ens en mancaria d’altra que haver de renunciar a la nostra llengua per afavorir «el talento de muchos ecuatorianos»! Hostes vengueren que de casa ens tragueren... 

Deixau-me que us digui que el fet que el català puntuï més a determinades proves és, per començar, perfectament legal i, en segon lloc, gens discriminatori. Ho seria si vostès estiguessin exclosos d’aquestes proves, però res no els priva d’aprendre la llengua i excel·lir-hi. D’altra banda, no veig que us preocupi gens que, per a certes feines, s’exigeixin idiomes com l’anglès o l’alemany. Davant els «poderosos», bé que abaixau el cap. Si algunes persones equatorianes «se ven relegadas a limpieza o atención a personas mayores» és, entre altres causes, perquè no han volgut aprendre català. I això sempre ha estat així: qui té cultura, qui aprèn, qui s’esforça, progressa. Qui no, fa com vós: ataca, que és el que fan totes les persones que no tenen la raó.

La segona sensació ha estat la de tristesa, perquè intuesc que les vostres desafortunades declaracions trobaran eco en una bona part de la població mallorquina, que s’estimarà més vendre la seva llengua, de la mateixa manera que ha venut el territori i la dignitat. Paradoxalment, qui us aplaudiran també molt seran Vox o el Partit Popular, que no s’han caracteritzat mai per la seva sensibilitat cap a la immigració ni per les seves polítiques socials. Si fóssiu un bon cònsol, coneixeríeu més el terreny que trepitjau i hauríeu comprovat que els segments que defensen l’acolliment d’immigrants solen esser també els que defensen la nostra cultura pròpia. 

Tenc l’honor de comptar amb un bon amic equatorià, que va aprendre català perquè tenia els ulls oberts i la sensibilitat que a vós us manca. A part de parlar català cada dia amb totes les seves amistats mallorquines i la seva parella, els seus coneixements lingüístics li han permès tractar els seus clients en la seva llengua a l’entitat bancària on fa feina, cosa que li agraïm profundament. En aquesta mateixa entitat, ocupa un càrrec d’una certa responsabilitat, cosa que demostra que el “talento de muchos ecuatorianos” sí que es valora. Afortunadament, idò, no tots els equatorians són com vós.