El missatge de la presidenta el Dia de la Dona. Quina cara
Sebastià Barceló Castillo.
La Presidenta del Govern ha volgut contribuir al Dia de la dona. L’he llegit i com que afecta a tots els que vivim a les illes, també vull opinar.
El títol és sorprenent: «Som igualtat». Qui? Les dones? Els homes? Tothom? Com podem ser iguals, si partim amb unes condicions desiguals que afavoreixen a uns en detriment de la majoria?
El missatge és en castellà. És comprensible, perquè gairebé la meitat dels que residim a les illes no entenen el català o no els interessa o no volen gastar energia en aprende’l, resulta més útil usar la llengua obligatòria. A més, així dóna un mostra d’agraïment al partit que li dóna suport.
La intenció és triumfalista. Mostra una dona que no renuncia a res. (Ni a la seva llengua ni a la seva cultura?). Que ha elegit i seguit el seu camí sense demanar permís ni demanar perdó. (Vol dir que no ha fet mal a ningú o que no l’importa?). Ve a dir: si he arribat fins a la presidència del partit i del Govern, qualsevol dona ho pot fer.
Però quin paper ocupen les dones en el seu partit? Qui és el president del partit, el que li diu què ha de fer, el qu ha de dir i controla el que fa? Quí és els pes pesant del seu govern i el portaveu? Qui presideix els Consells Insulars? Qui és el Batle de Ciutat? A les fotos en que surt als mitjans, vostè es situa al centre i, si ens fixam, veurem que els que l’envolten gairebé tots són homes. Al seu govern hi ha un Conseller que va anomenar per un alt càrrec a un home imputat per agressió sexual i, per aquesta raó expulsat del professorat de la Universitat. I el Conseller, quan no li quedà altra sortida, hagué de rectificar, mentre vostè va guardava silenci o va dir que ja estava bé. A l’Ajuntament un Regidor del seu partit va fer un insult masclista a una Regidora i per part del partit no va haver resposta. Encara més, el Batle expulsa de cop les dones que presidien Comissions sense cap raó objectiva, per insubmises.
El missatge crida a erradicar el discurs masclista i la violència contra la dona. Sembla que pot començar pel seu partit
Fins aquí la cara del missatge. A continuació, la creu.
A la mateixa pàgina del Diari, just abaix del seu article, una altra dona, Elena Vallès, envia el seu missatge: Que lejos estamos.