Mariona Caldentey en el Cosso

Tocat amb un capell que delata el meu esperit aventurer, vaig anar a la festa del Cosso de Felanitx per gaudir de tot plegat i aprendre quelcom més del comportament humà en estat de bauxa permanent.

Com que passava per allà, també vaig poder saludar na Mariona Caldentey, a la qual li vaig donar l’enhorabona pel seu gran èxit esportiu, tot recalcant que ella fou l’autora del centre magistral que va possibilitar el gol d’Olga Carmona a la final del Mundial. No és que jo la conegui, però en aquell minut de conversa espontània, al bell mig de la plaça de s’Arraval. ja vaig notar que la futbolista felanitxera és una persona molt educada i propera; una al·lota de peus a terra que cau bé a l’instant, doncs està dotada d’una gràcia especial.

Diuen que l’esport és una escola de vida; idò puc constatar que la nostra campiona és un exemple a seguir. Qui no ha vist la imatge de na Mariona somrient, pujada a batcoll sobre les espatles d’una eufòrica Cata Coll, com un gest del tot sincer, un sospir de pura felicitat que inspira alegria i dona sentit a la cultura de l’esforç?

Ara és quan la societat hauria de saber jugar la pilota que ella ens ha llançat amb tant d’encert.