Adoctrinament?

Fa molts d’anys, de fet des del Govern Bauçà, a les Illes Balears s’ha començat a evidenciar un problema, que si bé abans existia, en cap moment havia arribat a assolir les actuals dimensions i que, a més, s’està fent extensiu a tot l’Estat Espanyol. En concret ens volem referir al concepte «adoctrinament» que deriva del verb «adoctrinar». Segons la definició de l’Enciclopèdia Catalana, presenta dues accepcions:

1.- Instruir (algú) en alguna cosa.

2.- Fer entrar (algú) en certes doctrines, en certes opinions.

Aquest terme s’està utilitzant en la seva segona definició per part de molts de grups polítics i associacions civils i també individus, per iniciar «guerres verbals» contra tot el que va en contra de la seva línia de pensament. Aquesta situació està creant importants problemes de convivència a dintre de les aules, que el que fan és desestabilitzar el sistema democràtic en general. És evident, des del nostre punt de vista, que tota persona té una ideologia interioritzada i que la transmet al seu entorn social i familiar. La qüestió per nosaltres no és aquesta, sinó si és realment acceptable que aquestes formes de pensar es vehiculin o no a una aula.

Però és que pensam que això sempre és així. Ens enganaríem pensant que hi ha algú que des del moment que obri la boca, no està adoctrinant d’una forma o altra, de fet aquest és un punt inherent a la natura humana, que encara que vulguem no podem evitar. En el fet de triar un tema de discussió, o afrontar qualsevol aspecte de la vida personal, sempre hi ha de forma més o menys evident una ideologia. I qui diu que «jo som totalment objectiu amb tot» menteix, sigui conscientment o inconscient.

Tot això esmentat es pot lligar amb el que està passant a les nostres aules. Aquest passat mes de novembre ha esclatat mediàticament un conflicte que fa anys que es va gestant; i que de forma incomprensible ha estat ignorat no només per les autoritats pertinents, sinó també, per què no dir-ho, per molts dels mateixos docents. Perquè trobar alumnes que fan la salutació feixista quan el professor entra a l’aula, no és una provocació estranya. Crits de «viva Franco», «Hitler tampoc fou tan dolent», «jo afusellaria a tots els gais», o «les dones, si les violen, és el seu problema», i un llarg llistat d’exemples s’han fet comuns. Fins ara molts de nosaltres dèiem que tampoc és per tant, que són nins, que...

Ido bé, és ben hora de cercar solucions, encara que és molt difícil saber quines són. En primer lloc, els docents hem d’estar tranquils dintre dels nostres classes, no és possible tenir por, sí, «tenir por en majúscules» per parlar de temes que es consideren espinosos per la societat, «terrorisme», «nacionalisme» (del caire que sigui). A dintre d’una aula existeix un concepte legal que s’anomena «llibertat de càtedra» i que, no ho oblidem, és perfectament legal. S’han de poder tocar absolutament tots els temes, sense que provoquin crits i odis que surtin de l’aula i se’n deformi el missatge. Si no explicam que el feixisme és una aberració, no el podrem combatre, si no deim que els homes i les dones tenim els mateixos drets, no hi ha res a fer.

El problema és que els sistemes fins ara utilitzats per poder afrontar aquestes qüestions han quedat obsolets. No serveix parlar com sempre, no serveix veure documentals de gent que conta la seva experiència, sobretot quan algú ja ve a l’aula ben convençut que té raó, i que, digui el que digui el mestre, només ho fa per adoctrinar-me. Molts d’aquests nins i nines pensen que tot el que deim no són més que mentides o, fins i tot, manipulacions per fer-los canviar les seves idees. Un exemple que pot parèixer extrem, però no ho és, seria el cas de si la terra és plana o no. Realment un o una professora adoctrina si diu que la terra és rodona? Idò aquest sí que és el tema real que volem exposar. Explicar que el mallorquí és català, és adoctrinar? Dir que els animals evolucionam és adoctrinar? Explicar que les guerres són una aberració, és adoctrinar? Reflexionar al voltant del fet que ser diferents no vol dir ser pitjors, és adoctrinar?

Nosaltres pensam i creim fermament, i, per cert, les lleis actuals també, que sí, que és adoctrinar. Però això és una aberració? Aleshores, sigui com sigui, parlem-ne, ara i sempre dintre de les aules, exposant les nostres idees, només faltaria. Puc esser espanyolista? Puc ser catalanista?, puc ser...? Però no vulguem imposar res a ningú, no fem exhibició d’uns colors, emblemes o el que sigui que per ventura poden ofendre als altres. Xerrem-ne sí, però no obliguem a ningú a ésser com nosaltres. Si no començarem a fer els primers cruis als sistemes democràtics, que fa més de dos-cents anys es posaren a sobre de la taula a França i que, a poc a poc, s’han anat escampant pel món. I no mirem cap a una altra banda, ni ho ignorem, el problema és real. I no només a les aules.

Perquè és igual si ets professor de català, història, castellà, religió, matemàtiques o el que sigui. Tots, sí, tots, tenim el dret i l’obligació d’ensenyar continguts i valors. Si, respecte envers allò que jo no som, però el meu veïnat sí que és. I si com està passant, només s’imposa una sola línia de pensament, anam ben arreglats. El que ha passat aquests dies (novembre 2022) a una companya nostra de l’Escola La Salle no és ni molt manco un fet aïllat, és un símptoma d’una malaltia que ens està infectant a tots. És ben hora que en cerquem entre tots una vacuna. Per aquest motiu, tot el suport i solidaritat a la nostra col·lega. Per ella, però també per tots nosaltres i per una convivència més sana, necessitam trobar un espai i un temps on tots puguem dir el que pensam, sense imposar, però, tant si com no, la nostra ideologia. És evident per molts que ara criden, que l’únic que no adoctrina és el que té, o es pensa que té, tota la raó. El que adoctrina, sembla ser, és sempre l’altre.