Facin-me un favor: imaginin-se que un de vostès és un home i arriba a ca seva i li diu a la seva esposa que acaba de comprar una casa que li ha costat set milions d´euros i que, amb una petita reforma que n´hi costarà dos més, tendran una llar parada per molts anys per a vostès i la seva família. Què li dirà la seva dona? Oh, gràcies estimat! Però com has pagat aquesta quantitat amb els doblers que tenim o guanyam si no ens basten per aquesta despesa? I si vostè, senyora, fos la dona, no diria el mateix? Idò na Cristina de Borbó i de Grècia quan el seu marit li ho digué, no li va respondre res de tot això.

Aquesta és la deducció que es pot fer de la proclamació d´ignorància de tots els fets delictius que, presumptament, se li atribueixen a l´ex jugador de handbol de la selecció espanyola, Iñaki Urdangarin, el generós espòs que comprà un palauet a la part més cara de Barcelona: na Cristina ignorava de on sortien els doblers. Cal suposar que ara en deu tenir una lleugera sospita. Tampoc sabia que el seu propi pare li havia dit al Duc de Palma (de Mallorca), que en aquest cas vol dir ordenat, que no seguís pel camí que duia. Perquè no cal recordar que el sogre, en quest cas, era i segueix essent, el Rei d´Espanya. Ni cas. I la Infanta, ni idea.

També s´ha de dir que Cristina era (o encara és, no ho sé) vocal de una o vàries empreses, fundacions, organitzacions o institucions, i que signava documents, actes i paperassa relacionada amb els seus càrrecs oficials. No obstant, Cristina tampoc en sap res de res de les activitats, legals o il·legals. Era vocal i amb signatura reconeguda, però no en sap res de tot el que hi passava. Nosaltres ja fa uns quants anys, almanco sospitàvem qualque cosa. I son pare, no li deia: alerta Cristineta que el teu home no va pel bon camí, jo l´he advertit, però no em fa massa cas? Pel que es veu, aquesta al·loteta és com els enquestats que no saben o no volen respondre i cauen en el pou dels classificats com a ns/nr.

El meu admirat i respectat jutge Castro ha pres una decisió tan radical com inadmissible al meu modest entendre: no sap què sabia i sap (o no) Cristina. I més, (i aquí el que no puc entendre) no ho vol saber. Simplement perquè no només no la vol imputar sinó que no la vol interrogar. Per què? Potser hauria de ser ell qui respongués perquè no interroga Cristina. Per ventura perquè és Infanta? Perquè amb un gendre ja s´ha apropat massa al Rei? Però, com a contribuent-ciutadà de l´Estat em preocupa aquesta rara unanimitat en declarar que això no es toca. Els fiscals que no es casen amb ningú. El Consell General del Poder Judicial que s´oposa amb dits i ungles. I més gent que l´envolten com un cuirassa. He escrit unanimitat sabent que no és tal perquè l´anomenat sindicat "Manos Limpias" sí que vol que aquesta senyora s´assegui davant el jutge i declari tot el que sap i confessi tot el que diu que ignora. Senyoria: acabi bé la feina. No tengui por. No cal que la imputi, basta que la interrogui.

I, d´altra banda, vull deixar ben clara, aquí i ara, la meva més radical i enèrgica protesta per la utilització de ca nostra (el palau de Marivent) per allotjar un imputat (inquilí provisional i amb caràcter gratuït) durant la seva estada a Mallorca. Un parell mallorquí de dies després, Sofia de Grècia s´hostatjà a la nostra casa per a descansar (de què?) i fer com una mena de rehabilitació de la imatge del casal Saridakis. Idò que sàpiguen que hi ha més turistes, especialment espanyols, que van a veure i retratar la baixada, que és més pujada, de la vergonya a l´antic Col·legi La Salle que Marivent. I, per què es retirà el passaport a Matas i no Urdangarín? I per què Matas hagué de deixar una feina als Estats Units pagada per una empresa nordamericana i Urdangarín pot residir a Washington a càrrec de Telefònica i gaudir d´un sou a cos de gendre de Rei? I, per que....? No vull seguir.

Post scriptum: un amable lector m´ha tramès aquesta cita de Thomas Jefferson, tercer president dels Estatut Units datada en 1802: "Penso que les institucions bancàries són més perilloses per a les nostres llibertats que exèrcits sencers llestos per al combat. Si el poble americà permet un dia que els bancs privats controlin la seva moneda, els mateixos bancs i totes les institucions que creixeran en el seu entorn, privaran a la gent de tota possessió, primer per mor de la inflació, després per la recessió, fins el dia en que els seus fills es despertaran sense casa, sense sostre, damunt la terra que els seus pares conqueriren."