Legalitzar coses il·legals ja ve d’avior

Hi ha polítics que solen actuar de dues maneres: o bé tenen les coses molt confuses o bé volen confondre. En el primer cas encara que hi posin molta voluntat els resultats no poden ser bons, però en el segon poden ser perillosos ja que volen fer veure una cosa per poder aconseguir-ne una altra.

La presidenta Prohens fa més o manco el mateix que Penélope: mentre de dia teixia el sudari de nit desfeia tot el que havia fet. Aquest és el sistema que utilitzen el Govern i Consell de Mallorca respecte a la gestió de medi ambient, ordenació dels usos del territori i turisme. Mentre una gran part de la societat es manifesta clarament en contra del fet que s’hagin sobrepassat certs límits de càrrega i que demana mesures efectives per aturar un desmesurat creixement poblacional causat per una sobreexplotació turística, el Govern i el Consell diuen que en prenen nota i reconeixen que no és pot seguir amb el model actual. No fa molt, en campanya electoral i iniciada la legislatura, criticaven de turismofòbia als que defensàvem salvar el turisme per evitar el caos actual, deien que era saturació puntual a moments determinats i sobretot que millor com més turistes venguin. Així és com, de dia, pregonen fer noves lleis disfressades de limitacions turístiques i urbanístiques arrebossades de protecció i respecte amb el medi ambient (no hi falten mai els qualificatius de sostenible, circular, respectuós, ...) per frenar la cridòria ciutadana. Però, de nit i a les fosques, cavil·len les trampes amagades dins redaccions confuses per atendre les exigències sectorials (i no fer enfadar a Vox). És positiu reconèixer que anaven errats, però no basta, s’han de prendre mesures efectives i urgents. No serveix dir que reduiran minsament el sòtil de places reglades de manera potencial i fictícia. El mal menor és la quantitat de places legals d’allotjament, el de veres pitjor és l’arribada massiva sense poder-se controlar, l’increment poblacional i el que hi va relacionat (cotxes de lloguer, ...).

El PP, d’ençà del govern Cañellas, sempre ha utilitzat dos sistemes. El de legalitzar a la brava coses il·legals, com el que vol fer ara amb l’amnistia urbanística d’edificacions il·legals no legalitzables i que legislativament no ho poden fer. L’altre, molt utilitzat, de crear noves lleis per eliminar o derogar restriccions a lleis anteriors creades amb motius de fer veure intencions de protecció. Hi podríem afegir altres sistemes, com els de permetre el no compliment de certes lleis o anunciar-ne amb antelació de futures, amb bombo i platerets, provocant intencionadament un allau de creixement (els decrets Cladera per exemple).

Tot això ja ve d’avior. A les eleccions autonòmiques i municipals de l’any 1991, el candidat del PP a batlle de Palma, Juan Fajeda, durant la campanya electoral va fer la promesa que si guanyava les eleccions legalitzaria, a la brava, les 84 urbanitzacions il·legals de Palma. La reacció fou immediata, els que havien fet infraccions les engrandiren i els que, per por, no s’hi havien atrevit ho feren a marxes forçades.

Des d’aleshores fins a l’actualitat hi ha hagut tot un seguit de modificacions o derogacions de lleis i decrets per legalitzar coses que no era permès fer, juntament amb el permetre el no compliment d’altres que han quedat difuminades. És molt llarga la llista però només en citaré alguns de destacats. El Decret llei 1/2013 (conegut com a de Carlos Delgado) permetia incrementar l’edificabilitat i alçades dels hotels i permetre el canvi d’ús a hotels donats de baixa. L’any 2018 (llei del conseller Nadal) es produí cosa semblant, la legalització de 15.000 places turístiques il·legals que els hotelers havien convertit en places no declarades certes dependències dels hotels. La Llei 8/2012 General Turística (més bé una llei sectorial d’empreses turístiques) era una llei tapadora que amb l’excusa de refondre lleis, el que feia era derogar o eliminar normativa que significava un fre o dificultat de negoci immobiliari, sobretot eliminava importants restriccions del POOT. El Decret llei 3/2014 de mesures urgents destinades a potenciar la qualitat, la competitivitat i desestacionalització (conseller J. Martínez) també eliminava restriccions. Respecta a lleis que no es compliren hi destaca el POOT que a 22 de juny de 1996 acabava el termini d’obligat compliment perquè els ajuntaments hi ajustessin el seu planejament, cap ajuntament ho havia fet, posteriorment ho feren només alguns. La Llei 3/1990 de modernització d’allotjaments turístics, a l’article 12 estipulava un termini màxim de 3 anys per fer les obres de millores obligades i si això no es complia, segons l’article 13, provocaria la clausura, és a dir que legislativament no hi toca haver cap hotel no modernitzat.

Amb l’amnistia urbanística en sol rústic, una vegada més, és premiar els infractors que no han complit les lleis i una gran injustícia per als que han fet les coses legalment (els haurien de premiar) havent de realitzar costoses despeses, impostos, i sobretot anys amb tramitacions burocràtiques.

Suscríbete para seguir leyendo