Baloncesto. No hi ha manera

I no parlem de les derrotes aquest cap de setmana del Fibwi Palma i del Palmer Basket, fruit d’unes actuacions tristes i decebedores. No. Fem referència a les notícies que hem pogut llegir darrerament als diaris que deien que el club de S’Arenal, quan encara no hem trepitjat el mes de novembre, ha hagut de prescindir de tres dels fitxatges d’aquest estiu. Del llistat inicial han desaparegut Naoll Balfourier, temporalment per una greu lesió a un turmell, Quarry Greenaway, que ha deixat l’equip per competir a una altra lliga i Dusan Juzbasic, que ha arribat a un acord amb el club per partir, després d’haver jugat 6 minuts en 4 partits. Ràpidament el club ha mogut fitxa i els ha substituït. Ha contractat el base Javi García, que curiosament dissabte va ser el màxim anotador, i el pivot Lukas Kvedaravicius... 

Aquest fet pot semblar puntual i associat a la mala sort, una simple anècdota, però fent memòria hem pogut constatar que, aquestes darreres temporades un bon grapat de jugadors fitxats abans de començar la competició, és a dir, les peces que els responsables del club consideraven aptes i idònies per assolir els objectius marcats, no han arribat a final de curs. Alguns d’ells han abandonat la disciplina del grup per culpa d’una lesió; d’altres, per motius personals i familiars; també n’hi ha hagut que han partit cap a equips, fins i tot rivals de la mateixa categoria, més atractius o amb millors condicions professionals..., però no hem d’oblidar tots els que o no van rendir com s’esperava o no van resultar ser allò que s’esperava.

Perquè fitxar no és una tasca fàcil, encertar adquireix un valor impagable. És cert que hi intervenen molts factors – alguns són una espècie de loteria –, però crida l’atenció que aquests darrers anys hi hagi hagut tants canvis, que hagi estat una constant i que un fet extraordinari hagi esdevingut ordinari i habitual. 

La temporada passada 5 jugadors fitxats abans d’iniciar la competició no la van finalitzar: Gibson, arribà a un acord amb el club per rescindir el contracte; Karapandzic i Smoyer, se n’anaren, el primer, per motius personals, el segon, per motius esportius; i Signes i García, per motius mèdics. Aleshores aparegueren com a substituts: Anyeuri Castillo, Justin Raffington, Lucas Antúnez i Dante Lombardi. 

I l’anterior, la 2021/2022, la del descens, 8 jugadors signats i presentats abans del primer partit no van arribar al mes de juny: Waters i Lugarini, ni debutaren; Ruesga i Moreno acordaren per raons de rendiment esportiu abandonar l’illa; Fjellerup i Lundqvist canviaren d’aires; i Kanyinda i Ikpeze no tingueren sort ni amb la seva productivitat ni amb les lesions. Tots ells foren reemplaçats per Mendy i Marinov, que tampoc arribaren a final de temporada, Van Beck, Pavelka, Brown i Cosialls.

Els clubs fitxen en primera instància els jugadors que han de servir per assolir els objectius plantejats. Haver de fer tants canvis, haver de substituir els jugadors que inicialment eren els encarregats d’aconseguir les metes esportives proposades, no ajuda a tenir l’estabilitat necessària per arribar al port desitjat.  

Sembla que no hi ha manera. Una temporada més no hi ha hagut manera d’aconseguir des del principi un grup sòlid, mínimament estable, amb el que fer feina i intentar el tan desitjat ascens. Per reflexionar i meditar. 

Suscríbete para seguir leyendo