II: Amb la idea de la taula periòdica, el químic rus posà ordre en el món dels elements químics

Vaig passar la infantesa i la joventut al carrer Uetam de Ciutat, curiosament, al núm. 24. A l’altra vorera, quasi davant, hi feinejava un home de cabells blancs i reülls anomenat Sergio. En aquella portassa, les piscines electrolítiques feien el miracle químic del dipòsit metàl·lic. Cromados Lux, clar i llampant. És ben possible que alguna de les peces de la seva moto hagués recuperat -de la pròpia mà- la lluentor perduda, com ho feren les peces o eines que, per indicació de mon pare, hi vaig portar algun pic, ben encuriosit. El crom metàl·lic és extremadament dur i lluent.

A Curtidos Cabrera, en unes naus del polígon de Son Castelló, el conco Guillem afegia sals de crom a uns bombos gegantins, com tots els blanquers, per estabilitzar el col·lagen de les pells i evitar la seva putrefacció. Ell també -com mon pare- va passar la infantesa al carrer Uetam, al costat de la fàbrica de cromats.

I: El rellotge de sol conservat més antic és egipci

Un 27 de gener (1834) naixia a Rússia Dmitri Mendeléiev, el pare de la taula periòdica. (Però alerta, perquè això no vol dir que d’aquí a dos dies, 27 de gener de 2024, hagin passat exactament 190 anys del seu naixement. No, per aquell temps, a Rússia, encara regia el calendari julià i, per tant, en realitat encara manquen 14 dies si ajustam la data del natalici al calendari gregorià vigent actualment.)

Amb la idea de la taula periòdica, el químic rus posà ordre en el món dels elements químics de l’univers: simplificà el seu estudi, descobrí errades de càlcul en masses atòmiques i, fins i tot, deixà espais buits per als elements que havien d’existir però que encara no s’havien identificat. Quina meravella! Tot el material elemental de l’univers ordenat, simplement, segons el nombre de protons: 1 hidrogen, 2 heli, 3 liti, 4 beril·li, 5 bor, 6 carboni, 7 nitrogen, 8 oxigen... i, el més important, amb una periodicitat que agermana aquesta llarga teringa per files, talment -en paraules de Salvador Martínez- els versos d’un poema.

En realitat, això que tots els elements de l’univers puguin ser identificats per un nombre natural faria molt feliç Pitàgores, que deia que tot és nombre, o el mateix Sant Isidor de Sevilla, que postulava -en negatiu- allò de traieu el nombre i tot es destruirà. Els nombres naturals tenen, doncs, una realitat química universal. 24, crom.

I: El rellotge de sol conservat més antic és egipci

Suscríbete para seguir leyendo