I: El rellotge de sol conservat més antic és egipci

Només una d’entre totes les magnituds que les persones mesuram constantment, només una aconseguí superar el tsunami uniformador del sistema mètric decimal. I no, no és que els savis francesos revolucionaris no provassin d’aplicar també als rellotges el recompte per dits. Però es veu que la gent s’escarrufava quan el rellotger els proposava de comprar aquella màquina tan moderna que només marcava deu hores.

És bo d’acceptar que en les cultures primitives la mesura del temps abraçava dos àmbits prou diferents. A l’engròs, el calendari, amb el pas evident dels dies, les llunes i els anys. I a la menuda, les fraccions del dia, molt més males de controlar amb precisió. En algun moment, probablement en diferents llocs alhora, l’observació del moviment de les ombres proveí la humanitat d’una primera solució.

Tot i que el rellotge de sol conservat més antic és egipci (ca. 1500 aC), custodiat actualment a Berlín, el fet que les hores d’un rellotge siguin dotze fa pensar en un origen mesopotàmic del giny, a l’empar de la cultura sumèria. En efecte, el sistema numèric erudit dels sumeris comptava en primer lloc les falanges (els ossets) dels dits llargs d’una mà, apuntant-los amb el polze. Així, amb tres falanges per dit, quatre vegades, arribam al dotze. Fet aquest procés, els dits de l’altra mà servien per anar apuntant, successivament, les dotzenes comptades. I és així que 5x12 són 60. Una meravellosa manera d’entendre els nombres del rellotge. Aquest sistema manual de comptar encara és viu en països de l’Orient Mitjà com Pakistan, Afganistan, Iraq, Síria, Egipte i algunes regions de l’Índia.

El motiu que un dia tengui 24 hores i no dotze rau en el fet que, amb tota probabilitat, els primers rellotges foren solars, tal com hem comentat, i podien mesurar només les hores diürnes. Les clepsidres, els rellotges d’aigua, permeteren mesurar el temps de la nit i, d’aquesta manera, afegiren sengles hores nocturnes.

Els joves d’avui en dia fan servir els estris digitals (bàsicament el mòbil) per saber l’hora. Però hi ha un moment de l’any, aquell que posa els comptadors a zero, tant de calendaris com d’horaris, en què gairebé tothom fixa la mirada en algun rellotge analògic de referència. A Mallorca, la televisió local esguarda per a aquests moments el de Cort, en Figuera, que fa explícit -a la seva esfera- el fet que un dia té 24 hores.

Suscríbete para seguir leyendo