Orsai: I si...

I si no ens trobàssim davant la darrera oportunitat de fer una temporada digna i aquest empat significàs el principi dels èxits que tota l’afició «balearica» espera? Això voldria dir que encara ens quedarien tantes oportunitats com nassos té «El hombre de las narices d’Arnedo», personatge que l’any 1991 la penya Lubumbas va rescatar i, a posta, el va col·locar dia 1 de gener. Així, al contrari del nostre, sí que en té 365, i per això es passeja amb un capell cobert de nassos.

I si fos veritat que qualsevol de les nostres accions provoca un cataclisme a l’univers què fa que canvii. En aquest cas voldria dir que el partit a Logronyo significaria un canvi en els dirigents, els jugadors i l’afició. Canvi que faria que poguéssim sortir de la zona de confort on estam instal·lats que representa el «disfrutam» i que intentaríem fer alguna cosa més.

I si fos veritat que la més mínima mota de pols és imprescindible per al funcionament estel·lar, això voldria dir que en aquest club tots som necessaris i que faria falta la complicitat de tothom per tirar això endavant.

I si fos veritat que cada gra d’arena compta? Idò estaria clar que el trasllat massiu de penyistes organitzats per la Penya Balearica des Pla, la Penya Los Tigres i la Penya Balearica de Llucmajor seria un motiu per confiar en un moviment penyístic que sempre ha cercat el bé de la institució.

I si fos veritat que la cosa ben feta tard o d’hora dona resultats, aleshores ens estaríem emmirallant en l’Atlètic Balears femení que està aconseguit realitzar una temporada excepcional.

I si aquest ORSAI que fa el número 200, assolint un número màgic doblement redó, servís per donar el puntet de sort que li fa falta a aquest equip en els moments decisius dels partits, vendria a dir que a la fi hauríem de començar a mirar cap amunt en comptes de cap avall.

Suscríbete para seguir leyendo