Carta a la Senyora Presidenta Margalida Prohens

Benvolguda Senyora: Li escric per demanar-li, com amant de la nostra terra, de la nostra cultura i de la nostra llengua, un amor que com pagesa campanera i com a presidenta vull confiar comparteix amb mi, que defensi sense claudicacions, com li pertoca, el nostre patrimoni, que ho és també de la humanitat. Això ben llampant ho mana la Constitució Espanyola en el seu Article 3: «La riquesa de les distintes modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció». 

Sap tant com jo, com a traductora i exalumna de la universitat Pompeu Fabra, que l’ús social de la nostra llengua està reculant a sempentes i perilla s´enfonsi, si no el promovem i cuidam. No sé deixi embolicar en la magarrufa colonialista de Vox de la «lliure elecció de la llengua en totes les fases de la ensenyança», en nom d’una suposada llibertat, que no és altra cosa que una trepitjada dels drets lingüístics d’un poble, a més d’un despropòsit que privaria a molts d’alumnes de una millor inserció social, d’enriquir-se d’un saludable bilingüisme i contribuiria a minimització de la nostra llengua, a més de crear problemes a les escoles, un guirigall de protestes al carrer... 

Escolta a Joan Veny, de ca’n Terrola, el teu paisà, fill il·lustre de Campos i Medalla de les Illes Balears: «Aprendre una llengua és enriquir-se espiritual i culturalment, a més de ser un deure moral als que viuen a un lloc que té una llengua pròpia» (men si això ho dius a Jorge Campos). I el 2015 deia: «Denunciarem i condemnarem als governs que posen traves a l’ensenyament en la llengua pròpia». «Mereixen un ventim i qualque closcada els qui posen traves l’ensenyament de la nostra llengua». Fes-li cas: «No apaguis del teu cap i del teu cor la flama de la llengua, la teva llengua». «La llengua és el nirvi, l’ossamenta, el pal de paller de nostra identitat». 

Senyora presidenta, per favor, no vulgui «fer de Pere Mateu» culejant la Llei de Normalització Lingüística de 1986 pactada per tots els partits. On no hi ha mal, no s’hi posen benes i allò que funciona no ho toquis. No desperti cases que dormen i no s’escolti els remeulos de VOX que només sap graponejar, punyir el vesper i escampar la farina i replegar el segó. Per acabar-ho de confitar vegi el que diu l’insigne traductor, margalidà, professor de Cambridge, Dr. Honoris Causa de la UIB: «Negligir o fins i tot perseguir un idioma és un pecat d’ignorància o de petitesa d’ànima». Prengui «llum de na Pintora».