Sa corda i es bou (2)

Llorenç Galmés y las diferentes autoridades posan bajo la bandera de Mallorca en el acto celebrado en Sineu

Ver galería

En el DM de dia 26 d’abril de 2022 vaig publicar un article sota aquest mateix títol -Sa corda i es bou- en el qual feia referència al fet que, per qualsevol motiu sense gaire importància, els mitjans de comunicació solien publicar fotografies on es mostraven gran quantitat d’autoritats i d’altre personal. La qual cosa cridava molt l’atenció i me duia a recordar aquell refrany que diu allò de que no ha de pujar més sa corda que es bou.

Opinión TribunaPedro Antonio Mas Cladera

Sa corda i es bou

Ara, uns anys després, i amb un canvi de govern autonòmic pel mig, pensava que les coses haurien canviat un poc; sobre tot pel fet que els nous governants havien estat criticant reiteradament el tamany de l’Administració, proposant que el nombre d’alts càrrecs es reduís. En principi, i per raons purament ideològiques, es sol associar a governs progressistes o d’esquerres el creixement del sector públic, mentre que els governs conservadors o de dreta propugnen una limitació del tamany del sector públic; aquesta és la teoria, que parteix de la diferent concepció dels serveis públics i de la forma de subvenir les necessitats dels ciutadans, en un i altre posicionament.

Si ens atenem al cas de la nostra autonomia, la veritat és que el sector públic ha anat creixent tan durant els períodes en què hi ha hagut governs progressistes (la qual cosa estaria dintre de la lògica política), com quan han governat els conservadors (la qual cosa ja no és tan lògica, segons el que acabam de dir). Això demostra que els partits conservadors, tot i haver-se oposat a aquell creixement quan estaven a la oposició, bé que se n’han aprofitat quan han tengut la ocasió de governar, amb la possibilitat de nombrar alts càrrecs i distribuir el «botí» entre els seus simpatitzants.

Prova d’això és que basta consultar recents edicions d’aquest diari -DM de 29 d’abril o d’1 i 2 de maig- per poder comprovar que segueixen publicant-se notícies i fotografies, en les quals, i pel fet més nimi que sigui, hi surten un gran nombre d’autoritats i càrrecs públics. Així, amb motiu de la presentació d’unes fires o d’una prova esportiva popular, s’hi poden comptar entre 26 i 34 persones, a cada una de les fotografies. Sembla molta gent per a actes que, a priori, no sembla que tenguin tanta importància. La qual cosa crida l’atenció, clar.

Això posa de relleu que, com sol ser habitual, una cosa és el que es diu mentre s’està a la oposició i altra molt diferent el que es fa quan es té ocasió de governar i poder fer ús dels recursos públics. És allò de que una cosa és predicar i una altra donar blat.

Com deia en l’article que esmentava al principi, sembla que en tots aquests casos l’actuació dels dirigents públics, més que estar guiada pels principis d’economia, eficàcia i eficiència, que és el que tocaria, ho ha estat per l’aprofitament de llocs i càrrecs públics (quants més, millor), per tal de col·locar als seus partidaris.