Sa corda i es bou

Entre els principis que han de presidir l’actuació de l’Administració pública segons el nostre ordenament jurídic, hi trobam els d’economia, eficàcia i eficiència. Això vol dir que, a l’hora de programar les seves actuacions -les quals han d’estar adreçades a l’interès públic i presidides pel respecte a la legalitat-, els òrgans administratius han de procurar obtenir els millors resultats amb la menor inversió de recursos que sigui possible. Es tracta de principis del tot lògics, ja que no hem d’oblidar que els recursos públics surten de la butxaca dels ciutadans i no dels governants que els administren en nom d’aquests.

Hi ha una dita en el català de Mallorca que diu que no ha de pujar més sa corda que es bou, per fer referència a que una qüestió secundària no ha de ser més abundant que la principal o en el sentit que no ens ha de costar més el que se suposa que té poca importància envers allò que sí la té. Crec que tothom entén el que es vol dir amb això.

He pensat sovint en aquesta dita quan surt en els mitjans de comunicació alguna fotografia en la qual, amb motiu de la inauguració o posada en marxa d’algun servei o instal·lació -normalment de caràcter municipal o local i d’escassa importància-, ens mostra a una dotzena de persones, amb un peu de foto que explica el motiu de la reunió; motiu que, quasi sempre, sol ser una inversió de molt poca entitat i que no justifica, per si mateix, l’afluència d’un nombre tan elevat de persones que omplen la imatge. El que un pensa quan veu aquestes fotografies és que, si per inaugurar aquesta instal·lació (o el que sigui) ha estat necessària la participació de tantes «autoritats», estam davant un clar exemple de que ha pujat més la corda que el bou.

Així, tornant als principis esmentats al començament, sembla que en casos com aquests no s’han tingut en compte els d’economia, eficàcia i eficiència. I, per això, la impressió que resulta d’aquestes imatges no pot ser més que negativa, aconseguint que una fotografia que, en principi, hauria de tenir per finalitat enaltir el paper de les autoritats que han intervingut en l’assumpte, acabi posant de relleu una forma d’actuar que s’avé poc amb aquells principis, perquè sinó no s’entén la necessitat de fer una foto a tantes persones en un acte de tan poca importància.