Un 1 de Maig per l’ocupació

Enguany l’1 de Maig, Festa del Treball, les dues centrals sindicals majoritàries d’aquest país han convocat a la mobilització als treballadors i a les treballadores amb el lema «Per la plena ocupació: reduir jornada, millorar salaris», amb la clara intenció de reivindicar substancials millores en les condicions de vida del conjunt de la classe treballadora i de les seves famílies. A més, en un marc de recuperació econòmica a Espanya -i a les Illes Balears- exigir la consolidació els drets que hem guanyat i obrir espais on reclamar nous avanços als àmbits laborals i socials.

En aquest context, per al sindicat és prioritari que el teixit econòmic del nostre país creï ocupació de qualitat, de tot l’any, i digne, que sigui capaç de donar continuïtat als projectes vitals de la ciutadania. Per això, és fonamental protegir la contractació, repartir els marges de guanys de les empreses i augmentar de manera significativa els salaris.

Millorar l’ocupació, la jornada i els salaris són les fites que el sindicalisme de classe té per aquest 1 de Maig. Malgrat la recuperació de l’ocupació després de la pandèmia ens situï en xifres rècord en temporada turística, l’estacionalitat continua essent una xacra per al nostre mercat laboral; les jornades laborals extenuants i la impossibilitat d’arribar a final de mes són les principals causes del malestar de la classe treballadora.

Així i tot, la negociació col·lectiva i el diàleg social han configurat els dos pilars que han sustentat l’acció sindical, i no podem negar que la tasca feta en l’àmbit polític -amb els més que significatius augments del salari mínim i de les pensions- com en les empreses -amb millores salarials i de condicions de feina destacables- han suposat avanços importants.

El sindicalisme no pot esser aliè a la situació que vivim, on la polarització política provocada pels elements més reaccionaris i ultradretans fonamentada en falsedats fa que els vertaders problemes dels treballadors i de les treballadores -com són la precarietat laboral dels joves, les bretxes de gènere i les violències que pateixen les dones, les discriminacions per raons de sexe o discapacitat, les malalties, els accidents i la mortalitat en els entorns de la feina, la impossibilitat d’accedir a un habitatge digne i assequible, i l’augment dels preus dels béns i serveis bàsics- no tinguin el relleu que pertoca a l’agenda política i mediàtica.

Cal exigir, doncs, polítiques que s’ocupin de la classe treballadora i que garanteixin l’equitat i el benestar del conjunt de la ciutadania garantint un habitatge digne i assequible, mesures de cura per als més necessitats, serveis públics de qualitat, entre altres.

Enfront de la confrontació, el sindicalisme de classe vol reivindicar la negociació i l’enteniment per fer l’abordatge dels grans reptes del present, que millorin les condicions de vida dels treballadors i de les treballadores -com ara són salaris dignes, contractacions estables i seguretat al treball- com els futurs que esdevindran de les transicions digitals, ecològiques i energètiques.

De la mateixa manera, no podem deixar de banda la solidaritat que ens pertoca amb els treballadors i les treballadores dels països que pateixen conflictes bèl·lics, manifestant el nostre contundent rebuig a les guerres que s’estan lliurant a Ucraïna i a Gaza- i altres llocs del món- i clamar per a la finalització de les autèntiques massacres que pateixen les poblacions civils.

Per acabar, cal tenir present que el pròxim 9 de juny se celebraran eleccions al Parlament Europeu en un marc d’involució i posada en qüestió del projecte europeu per part dels elements més reaccionaris que no creuen en una Europa que promou la llibertat, la justícia i la protecció social. Per això serà del tot necessària d’aposta de la classe treballadora per opcions polítiques marcadament progressistes i europeistes.