Begudes «energètiques». Cal protegir els menors?

Una llauna de beguda energètica conté per terme mitjà l’equivalent a 3-4 cafés i a entre 11 i 15 terrossos de sucre. Com a exemple, una beguda de cola conté 9,5 mg de cafeïna per cada 100 ml de líquid; una beguda energètica «mitja» pot contenir-ne 32 mg i les que anuncien alguns dels més reconeguts youtubers i influencers poden arribar fins als 56 mg de cafeïna per cada 100 ml. Aquestes begudes provoquen en els menors irritabilitat, ansietat, trastorns del somni, problemes de rendiment escolar i dependència. I segons l’informe del Comitè Científic de l’Agència de Salut Alimentària i de Nutrició, el consum d’aquestes begudes pot provocar, a més, riscos cardiovasculars, hematològics, neurològics i psico-comportamentals.

Unes begudes energètiques que a l’etiquetatge obligatori només indiquen un ús no recomanat a menors i embarassades o en període de lactància, i una informació addicional de que poden contribuir a excedir la ingesta diària recomanada de sucres simples. I que ara mateix als supermercats es venen al costat de la llet, els sucs, les begudes isotòniques (les quals són molt diferents) o els refrescos tradicionals. I que també es venen a botigues de caramels i dins màquines expenedores situades al carrer sense supervisió d’adults, i el que és més greu, davant de centres educatius.

El passat dijous dia 21 de març es va aprovar al Parlament de les Illes Balears una proposició no de llei del grup socialista, que comptava amb aportacions de les associacions FAPA de les Illes, on s’insta el govern de les Illes Balears a prendre una sèrie de mesures per protegir els menors del consum de les anomenades ‘begudes energètiques’. Unes begudes que seria més correcte anomenar begudes amb altes concentracions de cafeïna i sucre, o begudes amb substàncies estimulants (sobretot cafeïna i taurina). Amb aquestes darreres denominacions probablement la societat ja hauria reaccionat davant el consum creixent, segons totes les enquestes, que fan d’aquestes begudes els al·lots i al·lotes d’entre 11 i 17 anys. Uns productes que els adolescents sovint barregen amb alcohol per emmascarar els seus efectes.

La proposició no de llei es va aprovar per assentiment i tots els grups parlamentaris van mostrar la seva preocupació pel tema. Les mesures aprovades, entre d’altres, són: establir mitjançant un estudi quina és la situació actual del seu consum a les Illes Balears, prendre mesures de protecció per a la infància i adolescència a les condicions de venda i publicitat d’aquests productes als comerços de les Illes, realitzar campanyes informatives i de sensibilització a les famílies, alumnat, professorat, personal sanitari i treballadors/es del comerç d’alimentació; i prohibir el seu consum per part dels menors a l’àmbit escolar.

A la nostra societat tenim infants hiper estimulats per les begudes energètiques i les grans quantitats de sucre que prenen, a més, amb altres productes, però també per l’abús de l’ús de les pantalles, pels videojocs i per la influència creixent de les xarxes socials. Unes xarxes on augmenten els casos de ciberassetjament, sexualització de la infància, trastorns relacionats amb la conducta alimentària, cosmeticorèxia, depressió per les comparacions socials, etc. Unes xarxes que estan dissenyades amb uns algoritmes que volen que els infants continuïn navegant hores i hores, que convidin als seus amics i que rebin sense filtres l’impacte de la seva publicitat.

Tenim cada vegada més menors que passen moltes hores al dia mirant vídeos de Tik-Tok o de Youtube, jugant a videojocs i que dormen molt poc. Infants que gairebé mai tenen converses amb els seus pares o altres familiars mentre passen molt de temps mirant vídeos breus de balls, gats, reptes, cançons o qualsevol història anecdòtica. Es perd així la transmissió de valors, de vivències comunes, d’idees, o de records de les seves famílies. Tot això, com no pot ser d’una altra manera, afecta la seva salut física i mental i interfereix negativament en el seu rendiment escolar com diuen tots els estudis i experts. La sobreestimulació que pateixen els infants afecta les capacitats de prestar atenció i de concentració. Però també afecta les relacions socials i el desenvolupament d’un esperit crític. No tenen temps per a la lectura, la reflexió o ni tan sols per a la imaginació. No ens hem adonat, fins ara, que vincular d’aquesta manera infància i tecnologia és un gran negoci per a les empreses tecnològiques però un greu problema per al benestar dels menors. Les administracions públiques i els polítics tenim, ara més que mai, la responsabilitat d’atendre aquesta realitat i posar-hi solucions. Hem començat a tractar a les comissions del Parlament l’ús dels mòbils, de les pantalles a l’ensenyament, de l’accés dels menors a la pornografia i del consum que fan de les begudes energètiques, però cal aprofundir molt més en tots aquests temes i tractar els altres que comentava. Cal fer polítiques que puguin protegir els nostres infants i adolescents. I des del grup socialista tenim molt clar que és necessari atendre aquesta situació que pateix la nostra societat i que afecta totes les famílies, però especialment les més vulnerables econòmicament.