El granot i l’escorpí

El granot raucava a la vora del riu. En veure com s’apropava l’escorpí, l’ensurt fou gran com la Seu. L’aràcnid, en lloc d’atacar, feu una proposta: «Porta’m a la teva esquena per travessar l’aigua». L’amfibi replicà: «Et conec! Si et duc a la meva esquena, em picaràs i em mataràs!». La resposta arribà amb un argument contundent: «No siguis estúpid. No veus que si et pic t’enfonsaràs i que jo, com que no sé nedar, també m’ofegaré?». El raonament va convèncer el granot. L’escorpí pujà a l’esquena i començà la travessa. A mitjan camí, el granot sentí una picada i que el verí s’estenia pel seu cos: «Què has fet». Mentre ambdós s’ofegaven, l’escorpí contestà: «No puc evitar–ho. És la meva naturalesa».

La política espanyola i balear és plena d’escorpins. I de granots. Aquests no són confiats. Presumeixen de la seva astúcia, però estan molt necessitats. Pedro Sánchez ha comprovat a la primera corba de la legislatura que està envoltat d’escorpins. I no són Núñez Feijoo ni els seus portaveus que, incapaços d’enverinar al president, es limiten a fer-li pessigolles. Els escorpins de Sánchez són els seus aliats.

El primer és Carles Puigdemont. La seva estratègia de desgast ha passat aquesta vegada per l’oli i la immigració. En la seva aproximació a les propostes de la ultradreta, Junts vol que Catalunya pugui expulsar estrangers que delinqueixen sovint. Això ja és possible, sempre que es compti amb l’aval judicial. Però, a qui importa? L’antic redactor en cap d’El Punt sap, com Marshall McLuhan, que «el mitjà és el missatge».

Puigdemont també vol forçar el retorn de les empreses que deixaren Catalunya durant el procés. Ho feren fàcilment gràcies a un decret de Mariano Rajoy que traslladava de l’assemblea d’accionistes al consell d’administració la decisió de canviar la seu social. La norma segueix en vigor. Per tant, un partit que representava la burgesia catalana hauria de convèncer, en lloc d’amenaçar, a aquells que altre temps eren el seu principal suport. Sánchez creu tenir antídot contra aquest verí, però l’únic que coneix són medicaments que retarden la mort i surten caríssims.

El segon escorpí que assetja el Govern del PSOE i Sumar és Podemos. Més concretament, Pablo Iglesias. Aquest partit que il·lusionà milions d’espanyols d’esquerres, s’ha convertit en una societat limitada. L’objectiu és la venjança per l’acomiadament d’Irene Montero com a ministre. El verí entra per l’esquena de Yolanda Díaz, però acaba contaminant el Govern. Aquest escorpí és tan desagraït com el de la rondalla. Sense el flotador de Sumar, al qual pujaren en el darrer instant, avui no tendrien cinc diputats. Sánchez ho tendrà difícil amb un Iglesias que veu la política com la sèrie Joc de trons i no com la resolució dels problemes dels ciutadans.

Marga Prohens també té el seu escorpí que pica cada cop que pot. Ho va fer amb els pressupostos i ho repeteix amb un decret sobre habitatge. És Vox. Què té a veure una norma que cerca pal·liar la mancança de pisos amb les corregudes de toros? Aparentment, res. Aquesta norma ha estat utilitzada pels diputats que encapçala Idoia Ribas per clavar les banderilles al PP. Ha ficat una esmena que permetrà als infants assistir a la sagnant tortura i mort d’un animal en un espectacle impropi del segle XXI.

Curiós que la notícia arribi la mateixa setmana que Antoni Vera, conseller d’Educació, anuncia la prohibició del mòbil als centres escolars. I està bé. Però sorprèn que el telèfon pugui fer més mal als nins i nines de les Balears que la barbàrie en directe. Possiblement, es tracta d’amnistiar al seu líder Jorge Campos, que ha sigut un violador constant de la llei assistint reiteradament al Coliseu Balear acompanyat de menors.

Els decrets han protagonitzat aquesta setmana la política espanyola i illenca. Tots els partits maleeixen des de l’oposició que es governi amb aquesta arma, que hauria de ser excepcional perquè limita el control parlamentari. Tots ho fan en arribar al Govern. Des de la dreta a l’esquerra, i amb el suport de sentències judicials, envesteixen contra el costum de convertir lleis i decrets òmnibus en basars xinesos en els quals cap des d’una regulació de la criança del caragol fins a la reforma del sistema judicial.

Alguns verins s’estenen per la política espanyola i balear: evitar el Parlament, el filibusterisme i mesclar ous amb caragols.