Un home tranquil

Dijous passat vaig gaudir d’un Lou Reed perfect day gràcies a la festa anual que Joan Noguera celebra en agraïment als clients i empleats del Gibson. La nòmina dels convidats es completa amb familiars i amics de la casa i suma un total de més d’un centenar d’assistents. Consegüentment, la festiva celebració no té lloc al bar, no hi cabríem, sinó a un gran i ampli restaurant bar de l’empresa que es troba davant la mar a primera fila de la platja de Palma. L’organització facilita el transport posant a disposició dels invitats uns còmodes autobusos per traslladar-los al festeig des de la plaça del Mercat de Palma. A l’anada cançonetes a les monges que ens duen d’excursió, a la tornada el micròfon en marxa. Tururut controls d’alcoholèmia.

La música és peça bàsica de la insòlita reunió i sona en directe a càrrec de bons vocalistes que canten sense aturar al llarg de tota la funció. El menú és una autèntica declaració de principis: frit mallorquí i caragols amb all i oli a rompre, ben bo, ben servit, ben compartit i postres. Els vins i la cervesa en pitxer reguen el dinar. El bar no tanca. Quan menys t’ho esperes, l’home tranquil, el discret amo de la festa, sense llevar-se la boina, agafa el micròfon i es posa a cantar perquè la música és un dels seus grans amors, també com a intèrpret. A la fi, la part més divertida té lloc a la pista de ball on la veu cantant la duen empleades i convidades. A l’element masculí li costa una mica més moure l’esquelet. Acabada la festa, tots al bus i cap a Ciutat.

Joan, artífex de l’original experiment d’ajuntar clients, empleats i amics en una sola festa, deu molt del seu succés com emprenedor, a part de la seva destresa pels negocis, al seu caràcter tranquil i desansiat. Mai no li he sentit un crit, una discussió o una renyada. Només alça la veu per ordenar una maniobra delicada a bord del seu veler. Les arrels que el sostenen són la família, la terra i els seus fruits, la mar, els seus col·laboradors i els seus amics. Les passions que el fan feliç són la música, la navegació, l’art i perquè no? Un dry a les dues en punt a la terrassa del bar.