S’hi presentaren voluntaris

Un bon grapat de professors interins han guanyat una plaça fixa com a professors a l’ensenyament públic.

Aquest procés, anomenat d’estabilització, era voluntari. És a dir, es podien presentar (sense haver d’aprovar cap oposició ) a l’especialitat que volien per mirar de guanyar un lloc de feina fix a partir dels anys d’experiència que tenien com a professors de la matèria.

Alguns que ho varen fer, s’hi presentaren conscients que no n’eren competents, com és el cas dels estudis d’FP del sector nàutic. Ho feren sabent que hi havia pocs candidats interins i que, tot i desconèixer allò que havien d’ensenyar, segurament hi guanyarien la plaça.

Crec que la seva acció no és un exemple a seguir pels alumnes ni per la societat, ja que s’aprofiten d’un procés mal fet per tenir un lloc de feina, ben pagat i segur, en propietat. Està mal fet perquè ha permès que persones sense la titulació i l’experiència corresponent hagi assolit la categoria de funcionari fix sense haver d’acreditar els coneixements exigits en processos similars, per exemple, per formar part de la borsa d’interins.

Ningú no els va obligar a presentar-se a una especialitat que no era la seva. Per això, si aquestes persones poden tenir en propietat la plaça d’aquesta manera, no farà més que reafirmar l’estat de pa amb fonteta que és Espanya: un nyap en el qual els barruts hi tenen molt a guanyar.