Les notes de la PAU ¿Quelcom més que un indicador?

Els mitjans van plens durant els primers quinze dies de juny de notícies sobre les proves PAU, que condicionen el futur universitari dels nostres joves i s’usa com a indicador per fer comparacions entre comunitats. Prèviament a la celebració de les d’enguany, es recordà que la nota promig de Batxillerat en aquesta comunitat era la més baixa de l’Estat amb un 7,4. D’altra banda, la qualificació mitjana de les proves d’accés a la universitat aquest curs ha estat d’un 7,18, inferior a la de l’any passat, i que ens situa en una no molt bona posició dins del rànquing de Comunitats Autònomes. Veus autoritzades recordaren que poc més d’un 7, no és tan mala nota i que les dècimes que ens avancen altres comunitats no tenen prou importància. A més, dins dels mitjans hi ha proliferació d’articles on es discuteix el grau d’exigència de cada una de les comunitats autònomes i s’insinua que hi ha indrets on aquella és menor per facilitar l’ingrés dels seus estudiants a les carreres amb més demanda arreu de l’Estat.

Sia com sia, la lectura de la notícia ens planteja si la mitjana és indicativa d’alguna característica estructural del nostre sistema educatiu, un indicador que ens il·lustra de l’ endarreriment cultural i educatiu dels nostres joves en relació als de la resta de l’Estat. En general, no s’ha reconegut que això fos així i s’ha llevat pes a un indici que de forma conjuntural ens deixa mal posicionats dins l’ordre estatal.

No obstant això, pot ser no són els únics exemples de que quelcom està passant de més profund. En un treball recentment publicat a International Research of Evironmental and Geographic Education, on els qui hi participarem diagnosticarem els coneixements geogràfics sobre l’Estat espanyol de futurs mestres, es demostrà que el nostre alumnat (de la UIB) era el que en sabia menys, després de l’alumnat de les universitats de Salamanca, Castilla-La Mancha i Alacant. En treballs semblants i coetanis, sobre el coneixements geogràfic del nostre arxipèlag dels estudiants del grau d’Educació Primària, foren els menorquins els futurs mestres que millor coneixien la geografia del conjunt insular en un context de desconeixement generalitzat (es comprova a Las islas percibidas desde dentro. El conocimiento geográfico de Baleares entre estudiantes insulares). Altre cop una senyal que coincideix amb una altra pista de quelcom latent, com és el fet que els menorquins durant molts anys han estat els qui tenien millors notes a les proves d’accés a la universitat. Al primer dels articles citats es deia que l’alumnat de l’Espanya interior i rural se posiciona per davant d’aquell que procedeix de contextos urbanitzats i dominats pel terciari com són les Balears i Alacant. No deixa de ser una conjectura que les dades del treball no permetien demostrar del tot. No obstant això, totes aquestes indicacions posen de manifest, d’acord al meu punt de vista, l’existència d’unes causes profundes dins de la nostra societat i dins del sistema educatiu que fan que els nostres joves estudiants assoleixin un nivell de coneixements situat per davall els d’altres comunitats de l’Estat. Descobrir el què està passant i intentar posar-hi solució hauria de ser un dels principals reptes dels responsables polítics del nostre sistema educatiu.