«El poder concentrat és el gran enemic de la llibertat». Ronald Reagan. President dels Estats Units d’Amèrica del Nord del 1980 al 1988.
Fa uns dies, el Consell de Mallorca va fer pública la llista dels municipis beneficiaris d’alguna casta d’ajuda per part del seu Fons de Cooperació Municipal. En la dotació prevista per a l’any 2022, ha sorprès molt que Andratx hagi renunciat als 273.000,00€ que per pes demogràfic li pertocaven. Pel que es veu, l’equip de Govern del consistori de Ponent (aleshores regit per un pacte PSIB- Més-PI ) no va tenir en sis mesos temps de presentar cap factura amb els requisits establerts en la convocatòria del FCM. Res de nou en aquest municipi: no han estat pocs els diversos pactes conservadors ( normalment PP-PI ) que han acabat renunciant o no utilitzant la mateixa línia d’ajuts en els darrers trenta anys.
És quan es coneixen episodis com els abans esmentats que els defensors del liberalisme polític i econòmic més absolut - normalment seguidors del teòric de la política Francis Fukuyama o del financer David Rockefeller - tenen el terreny abonat. Segons ells, un gerent i el seu equip d’executius bastaria per a dur un municipi. La supremacia de la gestió per sobre de les ideologies. Dit d’una manera crua: per què votar cada quatre anys si d’una altra manera podem aconseguir un millor funcionament dels cabals públics i per tant assolir un major i hipotètic bé comú? És l’escola de pensament que va facilitar la victòria de personatges com Newton «Newt» Gingrich als Estats Units d’Amèrica del Nord a la darrera dècada del s.XX.
Tornant a casa nostra, el debat entre els defensors de la gestió pura i dura i els del poder polític és latent. Més encara quan partim de la base de que a Mallorca hi han cinquanta consistoris, problemàtiques i idiosincràsies humanes diferents.Fruit d’una concepció medieval del repartiment espacial, bàsicament. Fins ben entrada la segona meitat del s. XIX, no era massa arriscat nominar un vilatà mitjanament intel·ligent al capdavant de consistoris que duien relativament poca feina. Els serveis públics eren quasi inexistents, la pressió demogràfica tres vegades menor i - detall que no deixa de tenir la seva importància - quasi tots els veïnats solien ser d’un mateix origen cultural, expressant-se en la seva gran majoria en una sola llengua.
Cent cinquanta anys després, els habitants de l’illa som un magma de nacions, comptam amb una indústria que per bé o per mal o ha envaït quasi tot, i el cos jurídic actual no té res a veure amb el de l’Espanya isabelina. Els serveis municipals han esdevingut essencials en la vida del ciutadà, i potser ha estat molt il·lusori pensar que a cada vila de Mallorca pot haver-hi un grup de persones capaç de tirar-los endavant. Amb l’afegit de que per llei aquest col·lectiu de gestors no professionals s’ha de renovar ( o no, això ho decideix la ciutadania ) cada quatre anys. Per tant, i potser amb tacte per no ferir sensibilitats, la classe política mallorquina hauria de començar a plantejar-se el que ja han fet les seves germanes eivissenca i menorquina, que no és altra que la insularització selectiva dels serveis municipals.
És, efectivament, una tercera via per no haver d’arribar a una hipotètica dictadura de la gerència. Mirant-ho fredament, sembla contraproduent que un policia local pugui cobrar un 30% més de sou si treballa al poble del costat que no pas al seu. O que els taxistes d’un determinat municipi no puguin sortir - ni deixar entrar a col·legues d’altres bandes, alerta - del seu àmbit municipal encara que hi hagi feina abastament a una altra banda. També que les àrees d’Urbanisme de segons quins consistoris acumulin retrassos computables en anys a l’hora de donar o denegar llicències d’obra per manca d’arquitectes, advocats, secretaris o interventors municipals.
Com - i torno a l’origen d’aquest escrit - que pobles de diferent color renunciïn a doblers europeus per no tenir personal qualificat per a fer un projecte. Cal una profunda reflexió sobre la necessària insularització d’algunes àrees fins ara de sobirania local. Bé sia delegant-les directament al Consell de Mallorca, bé sia creant mancomunitats de serveis basades en criteris de Geografia Humana. Sense treure el caràcter de poble a la localitat afectada i - per suposat - funcionals i executius. I si no, sempre som a temps de digitar un govern de tecnòcrates no escollits democràticament.
