Manifestació

Diumenge passat es manifestaren milers de persones a Ciutat. Moguts per molts motius. Des d’aquells que demanaven reformular l’actual model turístic, passant pels qui denunciaven el crític estat de l’accés a l’habitatge fins els qui denunciaven que la seva subsistència lingüística catalanoparlant és cada vegada més en perill.

Ara bé: si tots els motius anteriors són vàlids, també ho és que no tots són responsabilitat dels empresaris turístics. Es pot discutir si, durant el boom dels anys seixanta del passat segle, la contractació en massa de mà d’obra peninsular va poder contribuir a la minorització del català. Fins i tot el segon i quasi darrer esclat massiu de construccions hoteleres, entre meitat dels vuitanta i noranta. Però fins aquí. Els qui coneixen bé l’economia balear poden certificar que la seva planta hotelera no és nova. Gran part d’aquesta ja estava aixecada fa quaranta anys. I doncs, quin ha estat el «ça suffit» de la ciutadania? Internet, l’Unió Europea, el creuerisme i el lloguer vacacional. Aquests poden haver estat els trets saturadors front altres èpoques de creixement econòmic i demogràfic a les Illes. Massificació que, per cert, cap persona assenyada hauria de negar. Internet ens ha posat en l’objectiu global. Universal. La febre del «I have been there» arriba a extrems poc concebibles fa tan sols quinze anys, com els del Caló des Moro. Amb un efecte secundari perniciós, tal vegada letal: molts volen un tros del suposat paradís. Fins i tot, viure-hi. Per tant, aquesta porció serà cada pic més cara. Seguint el principi sobre la demanda i l’oferta, per altra banda. Un altre efecte de la Xarxa: la comercialització turística. Mentre la darrera estava en mans de Tour Operadors, es seguien unes pautes molt marcades. A partir de l’irrupció de la mal anomenada «economia col·laborativa», el «miris on miris, només hi ha guiris» esdevé una realitat sense control. Amb el vist-i-plau d’una classe política que tancà els ulls davant les evidents molèsties que el turisme vacacional ocasiona al resident local. L’altre gran fet disruptiu han estat les empreses de creuers. Quasi insòlites fa vint anys. Avui símbol dels excessos del turisme. Cap d’elles en mans o vinculades a empresaris hotelers illencs, per cert. Per acabar, una dada: a les Illes hi circulen 100.000 cotxes de lloguer. Els altres 950.000 són privats. Moltes gràcies.

Suscríbete para seguir leyendo