Europa és un constructe que s’ha vist més necessari que mai en els darrers temps com a entitat geopolítica, en un món globalitzat on grans actors fan impossible que estats petits com Espanya, França o Portugal tinguin rellevància sense la Unió Europea. I en aquest sentit, moltes polítiques dels estat membres són necessàriament confluents, sobretot aquelles que són de caire estratègic, com les polítiques de mitigació i adaptació al canvi climàtic. «Europa no es farà d’una vegada ni en una obra de conjunt: es farà gràcies a realitzacions concretes, que creïn en primer lloc una solidaritat de fet» això va dir Robert Schuman dia 9 de maig de 1950, en el discurs que es considera que va llençar la Unió Europea, i aquestes accions concretes són les que ja esteim fent aquí a Balears, també per a construir Europa.

Abans de la crisi humanitària, econòmica i energètica generada per la invasió russa a Ucraïna, la Unió Europea ja havia traçat un full de ruta per a especialitzar-se en una branca econòmica que serà prominent a les properes dècades, la transició ecològica i l’adaptació al canvi climàtic. Si bé el full de ruta s’ha vist accelerat atesa la voluntat de deslligar-se del gas i el petroli rus en el menor temps possible, els objectius d’aquest full són claus per assolir els objectius climàtics del grup intergovernamental d’experts sobre canvi climàtic (IPCC) de mantenir l’augment de la temperatura a 1.5ºC.

Per això, també des de les regions, inclús les més petites com podem ser les Illes Balears plantejem projectes de mitigació i adaptació que a més puguin ser referents i extrapolables a altres indrets de la Unió Europea que són projectes seriosos, realitzables i valuosos. I Europa es fixa en Balears i aposta pels seus projectes, precisament per la seva replicabilitat. A més de referents en atractiu turístic, comencem a ser referents en models d’innovació en transició energètica o en models de governança en projectes d’adaptació de platjes urbanes. Ningú qüestiona ja que el canvi climàtic canviarà el nostre paisatge i el nostre territori, la necessitat doncs de planificar els processos d’adaptació a aquest canvi s’ha de fer ja, i la inversió en aquestes polítiques serà clau en els propers anys per poder deixar una territori que es pugui gaudir a les generacions futures.

Els projectes que han situat a Balears al mapa de la Comissió Europea i que han provocat que la presidenta Ursula Von der Layen posi a Mallorca com a exemple són el projecte d’hidrogen renovable de Lloseta i recentment el projecte d’adaptació al canvi climàtic de Cala Millor. Projectes que tenen un denominador comú, lideratge públic d’administracions i centres de recerca com la Universitat de les Illes Balears i enteniment amb actors privats com empreses o centres d’investigació.

La Comissió Europea ja sap que a Balears som capaços de fer projectes pioners com la planta d’hidrogen, que ja és una realitat, i això ens fga guanyar credibilitat per afrontar nous projectes com el de Cala Millor, que ha estat seleccionat per ser finançat amb un projecte LIFE. Aquests projectes són contats i que hagi estat seleccionat un projecte d’adaptació al canvi climàtic a Balears s’explica per la gran feina que s’ha fet des de totes les entitats implicades i la credibilitat guanyada davant la Comissió.

Ara toca posar-se en marxa, tornar a ser diligents i executar el projecte de la millor manera possible, entenent que de l’èxit d’aquest projecte en depèn que altres platjes urbanes de la mediterrània es puguin beneficiar i replicar el model de governança i de pressa de decisions sobre els efectes que tindrà la pujada del nivell de la mar sobre el litoral arenòs. Ens hi juguem molt però tenim la intel·ligència col·lectiva necessària per dur-ho a bon port amb socis solvents com la UIB, el SOCIB, l’Institut Hidràulic de Cantàbria, CSIC, Land LAB o el Consorci de Turisme de Son Servera i Sant Llorenç, entre d’altres.