La transició energètica no és només canviar el combustible fòssil per una font d’energia renovable, també és important el com, com consumim, d’on ve l’energia que ens enllumena la casa, refreda aliments o escalfa les habitacions.

En un món que s’ha basat en l’individualisme per sobre de tot, en el guany econòmic com a mesura de l’èxit, aquesta transició energètica que vivim també ha de servir per modificar aquest model que no era, no és ni serà sostenible en el context d’emergència climàtica que vivim. Per això, allò col·lectiu, participat i amb sentiment de pertinença començarà a guanyar terreny. I en aquest sentit, les comunitats energètiques són el paradigma en el context de l’energia renovable.

Una comunitat energètica ara mateix ve definida al RDL 23/2020 com entitats jurídiques basades en la participació oberta i voluntària, autònomes i efectivament controlades per socis o membres que estan situats en les proximitats dels projectes d’energies renovables que siguin propietat de dites entitats i que aquestes hagin desenvolupat, que els socis o membres siguin persones físiques, pimes o autoritats locals, inclosos els municipis i que la finalitat primordial sigui proporcionar beneficis mediambientals, econòmics o socials als seus socis o membres o a les zones locals on operin, en lloc de guanys financers.

Fa uns dies, escrivíem a El País amb altres responsables polítics d’altres comunitats sobre la necessitat de crear un marc normatiu favorable a les comunitats energètiques. Esperem que des del Ministeri per a la Transició Ecològica es tingui en compte i es pugui establir aquest marc. A més, fa uns mesos es va presentar un pla per al foment de les comunitats energètiques, per valor de 100 milions d’euros, amb lo que veiem també un interès per part de l’Estat que aquest model energètic s’introdueixi. I de ben segur que amb els fons que han d’arribar a les illes provinents del Pla de Recuperació Transformació i Resiliència aquesta línia també tindrà un protagonisme important.

Imagina un polígon industrial, un barri, un poble petit on es puguin instal·lar renovables i que aquestes beneficiïn no només al propietari de l’immoble on es situa, sino que a més es poden beneficiar altres veïnades que no tenen coberta apta, o que no tenen el múscul financer per fer front a la inversió. Això és possible, i les administracions públiques també hi poden (i han) de formar-hi part.

Per això, el Govern està treballant en diversos projectes com són els polígons industrials de Sant Lluís i Marratxí, on diverses empreses juntament amb els ajuntaments i associacions empresarials volen impulsar aquestes comunitats per sumar esforços per lluitar contra el canvi climàtic i també per abaratir la seva factura energètica. A través de l’Institut Balear de l’Energia es dona assessorament i també hi haurà una implicació econòmica per afavorir la seva creació.

La propera passa és la creació d’una comunitat energètica amb particulars, aprofitant també cobertes públiques per augmentar el percentatge d’autoconsum de la comunitat. En aquesta línia ja hi estem treballant i esperem que el 2022 hi hagi un canvi de consciència a la nostra societat per apostar per allò col·lectiu i climàticament responsable. Ens hi va no només el present i el futur del planeta, sinó també un estalvi econòmic important. Per això animam a ciutadania, societat civil organitzada, empreses i municipis a fer propostes en aquest àmbit per a que l’Institut Balear de l’Energia pugui facilitar els processos.