L'opinió de J.M.Arbucias: Cent cinquanta-quatre dies després guanyen a la mateixa jornada el Fibwi Palma i el Palmer Basket

Efectivament, han hagut de passar cent cinquanta-quatre dies. La darrera vegada que els dos equips mallorquins de la LEB Plata van guanyar – els dos a la vegada – fou el 8 d’octubre de l’any passat, concretament a la primera jornada. Han hagut de transcórrer més de cent cinquanta dies perquè ambdós tornessin a assolir la victòria de manera conjunta, a la jornada vint-i-dues. Aquesta dada no deixa de ser més que una anècdota; això sí, prou significativa, i explica ben bé com ha estat la trajectòria del Fibwi i del Palmer fins avui...

El Palmer la setmana passada perdé contra el Prat i la pèssima imatge que oferí fou la gota que va fer vessar el tassó i que comportà un canvi de tècnic: Sergio Jiménez deixava el seu càrrec i agafava la batuta en Raül Machado. I la veritat és que el seu debut com a primer entrenador ha estat excel·lent: l’equip per continuar amb aspiracions de salvació necessitava guanyar... i guanyà. I no és fàcil competir en la situació en la que es troba, en posició de descens directe i pràcticament sense xarxa de seguretat.

És ben cert que s’enfrontà al Benicarló, un equip que portava tres derrotes consecutives, però que mesos enrere – sembla mentida – havia comandat la classificació. El primer quart fou primorós en atac i en defensa (16-29) i arribà a guanyar de 19. Ara bé a mesura que passaven les possessions l’efectivitat defensiva i ofensiva anaven minvant i els fantasmes d’una nova derrota tornaren a aparèixer. A falta de 3:30 els de Castelló es posaren a 1 punt (73-74), però dues pèrdues de pilota absurdes dels locals permeteren que els immobiliaris tornessin a l’illa vius. Encara ocupen posició de descens directe, però estan a una victòria de poder evitar-lo. 

El Fibwi la jornada anterior havia guanyat a Salou. Necessitava fer bo aquell resultat, però una certa preocupació sobrevolava la ment dels seus aficionats, perquè enguany Son Moix no es sinònim de victòria. De fet, els fibwis a casa han guanyat només 3 partits i n’han perdut 7. Ara bé, la incertesa només durà el primer període (15-16). A partir del segon els de S’Arenal se mostraren molt superiors i s’aprofitaren del Gran Canària, un equip amb jugadors joves, alguns d’ells amb talent, però que al Palau mostrà una molt pobra imatge – perderen els papers – i uns números estadístics ridículs: 31% en tirs de camp, 19 % en triples i 20 pilotes perdudes (els pitjors indicadors de tots els partits de la jornada de la Conferència Est).

El demèrit visitant afavorí el mèrit local. Per cert, Ricardo Úriz pogué fer jugar els dotze jugadors i tots ells anotaren. Debutà a Ciutat Sebastián Mignani, el nou director d’orquestra fitxat fa unes setmanes, que demostrà que és un jugador diferent i que amb les seves pauses i la seva visió de joc pot ajudar molt l’equip. Si bé està empatat amb tres equips més i encara no té la salvació assegurada, en aquests moments ocupa la vuitena posició – l’últim pic que va ocupar plaça de play-off va ser a la sisena jornada – que possibilita jugar les eliminatòries d’ascens.

Res no està decidit i no és definitiu. Resten quatre jornades que seran determinants i que poden servir per salvar la temporada – qui sap si per alguna cosa més – o per posar punt i final a un mal somni. Els quatre partits que s’han de disputar – d’aquí a dues setmanes tenim derbi – dictaminaran el futur immediat i per ventura també el futur a llarg termini dels dos conjunts illencs.