Els 75 anys del Frontó Sineu

Si fem una relació de les instal·lacions esportives més antigues de Mallorca trobam un domini aclaparador del ciclisme, atès el seu paper dominant fins als anys 60 del segle passat en què fou superat pel futbol. Així tenim el local del Club Velocipedista Inca (1898) i les pistes de Tirador (1903), Campos (1935) i Santa Maria (1936) com a elements d’extraordinària antiguitat i gran valor patrimonial. No obstant, també cal comptar amb relíquies d’altres disciplines esportives com la porta del camp de futbol del Lluís Sitjar (1945) —la qual serà catalogada—, i un altre element que podem incloure en aquest selecte llistat, atès que aviat complirà 75 anys d’existència: el Frontó Sineu.

Va ser el 24 d’abril de 1949 quan obria les portes aquesta instal·lació esportiva, construïda per al joc de pilota i que aviat es convertí en un dels principals frontons de Mallorca. Per celebrar-lo es jugaren dos partits, un a pala i l’altre a mà —la cistella era una modalitat encara poc estesa—. Assistiren les principals autoritats i l’acte fou amenitzat per la banda municipal del poble.

Per trobar-ne els orígens hem de remuntar-nos a 1945, quan un grup d’aficionats a la pilota adquiriren els terrenys de Rodamilans, llavors situats a les afores del nucli urbà de Sineu. Més enllà de construir un frontó, el projecte final no pretenia d’aixecar una simple paret i fou planificat amb pretensions més ambicioses. El resultat fou un dels principals frontons de Mallorca, però també un dels llocs més populars i representatius del poble de Sineu.

La construcció fou aixecada en una finca de planta rectangular, dissenyada per l’arquitecte palmesà Carles Garau Tornabells i les obres foren dirigides pel mestre d’obres local Miquel Campins Bauzà, Ros. La finca abastava 1.200 metres quadrats, la pista feia 40 metres de llarg i 16 d’amplada, amb grada lateral per a 400 espectadors. Comptava amb vestuaris, dependències de bar i restauració. L’entrada es va ubicar a un xamfrà, on encara podem contemplar el monumental portal amb arc de mig punt que hi dona accés. Fou impulsat per tres petits empresaris: Biel Dalmau, Calet; Jaume Carmona i Jaume Ferriol, aficionats a la pilota i, òbviament, també jugadors.

Aviat es va convertir en un dels frontons més populars de l’illa amb la col·laboració inestimable del Club Frontón Sineu, fundat el 1946, que va aglutinar i potenciar l’afició per aquest esport fins assolir un gran nivell competitiu, rivalitzant fins i tot amb el potent Frontó Balear de Palma. Així, una de les parelles més destacades en aquells temps fou la formada per Biel Dalmau, Calet, i Pere Joan Florit, Boiret, que exhibiren un gran nivell de joc encara recordat. A més, la pedrera local donaria moltes més figures com Pep Oliver, Pavarotti.

Des de la inauguració la principal activitat del frontó fou la pilota, però gradualment incorporaria nous esports a mesura que arrelaven a Mallorca. Així, als anys 50 ja trobam partits de hoquei patins i durant els anys 60 partits de bàsquet, handbol i exhibicions de patinatge artístic. Amb el pas del temps, l’afició per la pilota va reduir-se i el frontó se’n va ressentir. Fins i tot va tancar, però una nova empresa el reobrí renovat el 7 de desembre de 1969, va incorporar il·luminació elèctrica i un enfoc més basat en espectacles i actes socials, a part d’afegir esports com tennis, bàsquet femení, frontenis i boxa.

Més enllà del vessant esportiu, i atesa la proximitat al centre urbà, el Frontó Sineu va assolir un paper clau com a punt de trobada de la localitat. Allà se celebraren tot tipus de actes socials: concerts, sopars, balls, projeccions de cinema, celebracions escolars, combats de gloses, teatre, carnavals, revetles, noses, comunions... I per descomptat, fou escenari habitual de les activitats celebrades anualment per les festes patronals de la Mare de Déu d’Agost. Per tot això, el frontó va ser molt més que una pista esportiva i esdevingué icona sentimental de tot un poble. Fins i tot, un dels carrers que passen davant seu fou batiat amb el seu nom i l’entrada es troba just al carrer des Frontó: impossible no trobar-lo.

Amb els canvis socials i l’arribada de noves ofertes d’oci el frontó va quedar obsolet. El 1976 el va comprar l’empresari local Antoni Mestre Frau, Castanyer; però no va poder evitar el tancament definitiu a finals dels anys 80. Romangué tancat durant més de trenta anys, abandonat i en risc de desaparició, fins que el 2022 l’empresari madrileny Juan Fernández Mena el va adquirir en intuir les seves possibilitats de futur. Fou rehabilitat i modernitzat, mantenint l’esperit original, i va reobrir el 17 d’agost de 2022 durant les Festes de la Mare de Déu d’Agost amb cinema a la fresca i la projecció del film Cinema Paradiso.

Des de llavors el frontó manté una activitat basada en activitats culturals, oci i restauració, d’acord amb els nous temps i gustos. Només faltava recuperar la seva funció original, i el 9 de setembre de 2023 tingué lloc un partit d’exhibició de pilota a càrrec de quatre pelotaris bascos. Així la pilota ressonava novament en les seves parets i es confirmava la seva resurrecció.

Avui el Frontó Sineu és una peça de patrimoni esportiu plenament vigent, rehabilitada i modernitzada, un símbol per al poble de Sineu. Un exemple del que hauria de fer-se amb altres relíquies esportives, abandonades, degradades i en risc de desaparició. Prenguem nota per evitar-ho.