Sa Voltadora: la memòria esportiva de Ca n’Andria

Recentment ha estat notícia que el PSOE ha posat a la venda els terrenys de Ca n’Andria, finca de la seva propietat a Santa Maria del Camí situada a les afores del nucli urbà. Allà encara són visibles les restes d’una vella pista ciclista, casi oblidada, coneguda popularment com sa Voltadora. Fa anys que l’Ajuntament vol adquirir els terrenys per construir equipaments esportius; de fet, els terrenys estan qualificats com a zona esportiva, així que la venda a mans privades obriria un període d’incertesa pel que fa a l’edificabilitat, usos i qualificació urbana.

Però a part de quin sigui el desenllaç final, és bo recordar la importància històrica, social i patrimonial de la vella estructura esportiva perquè els futurs propietaris ho tenguin en consideració i amb relació als usos als quals sigui destinada.

Mig segle sense Tirador, la Catedral del Ciclisme

La pista ciclista fou construïda en uns terrenys de cultiu amb una extensió de 12.000 m2, adquirits el 1935 per una cooperativa de treballadors pertanyents a diverses agrupacions esquerranes com els sindicats UGT i CNT, i a partits polítics com el PSOE. Es destinaries a bastir una zona esportiva, amb pista ciclista i camp de futbol. Fins i tot el consistori santamarier va finançar en part l’adquisició, atès que els recursos dels cooperatius no bastaven. Quan arriba el cop d’estat del 18 de juliol de 1936 la pista estava casi acabada, construïda pels mateixos cooperants i pendent d’inauguració (segurament en aquell estiu). Les autoritats franquistes confiscaren els terrenys, que foren administrats per Educación y Descanso, obra sindical del règim, al llarg de tota la dictadura.

Durant els anys 40, 50 i 60 les inversions de manteniment foren mínimes i gradualment la pista va caure en desús. A principis dels anys 70 se’n fa càrrec de la gestió la Unió Ciclista Santa Maria i la Federació Balear de Ciclisme la va rehabilitar el 1971. Llavors va viure anys d’esplendor, amb la disputa del Torneig Intervelòdroms i equip propi (la Penya Gelabert-Henninger); la disputa del campionat de Balears de velocitat (1972) i el campionat d’Espanya de Madison (1973), entre altres proves. Més tard torna a caure en crisi, encara que als anys 80 es modernitza i incorporà il·luminació artificial (1986). Però fou un miratge: des de 1991 deixaria d’acollir proves ciclistes i la degradació fou imparable, fins avui, que serveix com Punt Verd.

Paral·lelament, ja superat el franquisme i desaparegut Educación y Descanso, va tenir lloc un llarg procés jurídic per resoldre la propietat dels terrenys. Les diverses lleis aprovades durant els anys 80 per a la restitució de béns confiscats pel franquisme a sindicats i partits polítics haurien permès restituir Ca n’Andria als legítims propietaris, que va passar a mans d’UGT i després al PSOE, qui avui té la propietat. A part, l’Ajuntament de Santa Maria ha estudiat l’adquisició des de fa anys, però mai s’ha concretat res i l’estat actual de la pista és deplorable.

Malgrat la seva degradació, la vàlua de sa Voltadora com element històric i patrimonial és innegable

Vist el seu recorregut, malgrat la seva degradació, la vàlua de sa Voltadora com element històric i patrimonial és innegable. Ca n’Andria és la tercera pista més antiga de Mallorca, sols després de Tirador (1903), casi contemporània del velòdrom de Campos (1935) i també és la tercera de tot l’Estat. És, juntament amb Sineu (per fortuna, ben activa), l’arquetip de voltadora que va existir arreu de Mallorca durant tot el segle passat i que contribuí a la expansió i els triomfs del ciclisme en pista mallorquí arreu del món, contribuint a que l’illa fos coneguda arreu del món abans que el futbol i molt abans que el turisme.

Així, Ca n’Andria és una de poques relíquies de l’esport mallorquí que encara resta dempeus. Per això mereix sobreviure com a destacat element de patrimoni esportiu, record i testimoni d’un esport que a Santa Maria va tenir un dels seus grans escenaris i alhora fou bressol de grans ciclistes. L’estructura ja no és recuperable per al ciclisme de competició, però pot formar part d’altres usos: zona verda, equipament esportiu o també en mans de promotors privats, sempre que s’adapti el projecte per conservar l’antiga pista. De fet, els dos peralts de la voltadora podrien ser escenari d’homenatge a figures del ciclisme santamarier com Joan Juan, Sebastià Romaguera o Antoni Gelabert, així com la família Canals: Andreu Canals Perelló i els seus fills Mateu i Pere Canals Morro, aquest darrer recentment desaparegut.

Ca n’Andria és una de poques relíquies de l’esport mallorquí que encara resta dempeus. Per això mereix sobreviure com a destacat element de patrimoni esportiu

Per tot això, és necessari que sobrevisqui l’estructura de l’antiga voltadora de Ca n’Andria, restaurada i integrada en la futura ordenació urbana (sigui pública o privada), com a mostra fefaent del patrimoni esportiu local i memòria del poble santamarier. També, que s’abordi la protecció com a Bé Catalogat (BC) per l’ajuntament local. I en resum, que sobrevisqui un dels pocs vestigis que resten d’una època gloriosa però gairebé oblidada, testimoni d’una potent cultura esportiva i exemple d’un poble orgullós de sí mateix.