Ciclismo

Mig segle sense Tirador, la Catedral del Ciclisme

Des de la seva inauguració el 1903, cap altre recinte li va fer ombra fins que va tancar després de 70 anys de gloriosa activitat

Panorámica del Velódromo de Tirador, en 1998

Panorámica del Velódromo de Tirador, en 1998 / D.M.

Ara fa cinquanta anys varen tenir lloc diverses proves ciclistes al velòdrom de Tirador de Palma. Era el 18 de març de 1973 i ningú imaginava que aquelles curses serien les darreres d’una instal·lació coneguda com la Catedral del Ciclisme, que poc després es veuria obligada a tancar després de 70 anys de gloriosa activitat.

Tirador havia estat el principal exponent del ciclisme en pista a Espanya. Des de la seva inauguració el 1903, cap altre recinte li va fer ombra i fou el principal exponent de l’esplendor del ciclisme mallorquí arreu del món durant dècades. No obstant, la manca de renovació i manteniment havia provocat el seu envelliment gradual, sobretot des dels anys 60. Amb la inauguració del velòdrom d’Anoeta a Sant Sebastià el 1965 i la celebració del Campionat del Món aquell mateix any (on Guillem Timoner es proclamaria campió mundial per sisena i darrera vegada), Tirador deixava de ser la pista de referència de l’Estat i l’envelliment va donar pas a una degradació sense aturada.

Fins 1968 encara varen tenir lloc proves internacionals amb ciclistes de primer nivell (per exemple, Jacques Anquetil) i encara el 1972 va acollir diversos campionats de Balears i Espanya en pista. Però el deteriorament creixia any rere any i el públic tampoc responia: les proves en pista havien perdut la batalla enfront el ciclisme en ruta i, sobretot, el futbol. Lluny quedaven els anys en què el principal esport de l’illa girava al voltant de velòdroms i voltadores: la Catedral del Ciclisme es trobava en ruïnes i, sobretot, cada vegada més buida de fidels.

Ciclismo. Velódromo de Tirador. DM.29.07.1972.p17

Página en el ejemplar de Diario de Mallorca del 29/07/1972 / D.M.

Aquell diumenge 18 de març començava a Mallorca la temporada ciclista. A Tirador es varen disputar diverses proves i se’n preveien de noves pel dia 25. Poc després, la jornada de Diumenge de Rams donaria inici oficial a la temporada de Tirador, com era tradició cada any... però res d’això va succeir. L’estat crític de la pista no era cap novetat. A mitjan 1972 ja s’especulava amb el tancament per aquest motiu i el propietari del recinte, el Veloz Sport Balear, no pensava invertir res en la rehabilitació: així ho manifestava el seu president, Antoni Jover Rosselló, en una entrevista el 27 de juliol d’aquell any. Havien de ser els mateixos ciclistes qui pel seu compte fessin reparacions, sense cap altre intervenció en profunditat.

Passats uns mesos, la situació era la mateixa, o pitjor. Quan el 18 de març de 1973 es varen córrer diverses carreres de categoria juvenil, aquell mateix dia el motorista Antoni Mora Ginard publicava una carta als mitjans queixant-se del mal estat de la pista i del risc que això suposava per a la pràctica del ciclisme. Dies després, altres testimonis qualificats confirmaven la situació: personalitats del món del ciclisme com Antoni Cerdà Tarongí, Gabriel Verd Pons o el mateix Antoni Mora coincidien en el diagnòstic: Tirador no només estava envellit i en males condicions, sinó que era molt perillós: la pista estava totalment esquerdada, plena de pegats superficials i ineficaços. A part, la instal·lació mancava de seients adequats i ni tan sols hi havia lavabos per a dones. El velòdrom, construït 70 anys abans, es trobava casi com quan fou inaugurat i sense cap intervenció per adaptar-lo als nous temps. Era un relíquia del passat i el temps li havia passat pel damunt.

Davant aquesta situació, el Govern Civil no va autoritzar la celebració de les proves previstes pel 25 de març i ordenà el tancament de les instal·lacions fins que les deficiències es resolguessin. Ningú pensava que la clausura fos definitiva... però així va ser. Passaren dies, setmanes... la tradicional prova ciclista de Diumenge de Rams, celebrada per inaugurar la temporada en pista de Tirador i prevista el 15 d’abril, es va traslladar a la Via Asima.

ciclismo. Velódromo de Tirador. DM.18.03.1973.p33

Artículo en Diario de Mallorca del 18/03/1973 / D.M.

Mentrestant, la temporada ciclista continuava sense Tirador. Se celebraren proves del campionat d’Espanya al velòdrom de Campos, també envellit però encara funcional, i altres carreres a les voltadores de Ca n’Andria (Santa Maria) i Francesc Alomar (Sineu). El ciclisme en pista mallorquí estava en declivi, amb poques proves i públic minvant, però encara disposava d’espais per seguir rodant. Així i tot pistes en trànsit d’abandó generalitzat, del qual Tirador fou una víctima més: haver estat la Catedral del Ciclisme no el va salvar.

Gradualment, els diferents protagonistes es desentendrien de Tirador. El propietari, el Veloz Sport Balear, ja no era la potent i prestigiosa societat esportiva que el va impulsar. S’havia convertit en un club recreatiu més, de massa social minvant i envellida, sense cap interès per la bicicleta, que es limitava a llogar la pista. Fins i tot havien estat desnonats del seu local social al Passeig del Born i regentaven un bingo a la Rambla, on havia estat la sala de festes Trocadero. Dins el Veloz tot es reduïa al valor dels seus terrenys per vendre, construir o especular.

Les institucions tampoc varen col·laborar. L’Ajuntament de Palma tenia plans urbanístics per a la zona on Tirador no tenia cabuda, i esportivament apostava per la construcció d’instal·lacions municipals de nova planta. A Son Moix començarien aviat les obres del pavelló (obert el 1976), al qual s’afegirien el velòdrom (1987) i l’estadi (1999). Tirador era una pista privada, envellida i mal ubicada, i va quedar al marge. D’altra banda, les federacions de ciclisme espanyola o balear tampoc varen impulsar cap projecte de rehabilitació.

Ciclismo. Velódromo de Tirador. DM.24.03.1973.p6

Referencia en Diario de Mallorca del 24/03/1973 / D.M.

Tot i això, encara hi hagué una darrera oportunitat. Un dels principals empresaris del velòdrom des de 1960 i president de la Federació Balear de Ciclisme, Andreu Oliver Amengual, va fer una oferta a la propietat per rehabilitar la pista; però fou refusada. Aquest fet fou fatal, perquè Oliver va canviar de plans i va adquirir uns terrenys a Algaida per construir una nova pista, inaugurada el 1975. Així, Tirador esdevenia totalment prescindible.

Oblidat per tots, des de llavors l’espai va servir per finalitats diverses: actes socials (la pista de bàsquet encara funcionaria un temps), escenari musical, pàrquing i amb pistes de pàdel des de 1999; però mai més funcionaria com a pista ciclista. Malgrat tot, va sobreviure durant més de 40 anys a plans urbanístics, amenaces d’expropiació i també als seus propietaris, fos per la impossibilitat de vendre’l, manca de liquiditat o simplement desídia.

El 2015 Tirador semblava veure la llum quan fou expropiat per l’Ajuntament de Palma per construir una zona verda que conservaria la pista, adaptada als nous usos i coneguda com a Bosc Urbà, avui ja existent en part al Canòdrom. L’actuació havia de ser immediata; però vuit anys després la zona presenta un aspecte lamentable, plena de males herbes, brutor i ocupada durant anys. L’únic fet positiu ha estat l’aprovació com a Bé Catalogat a finals de 2020, la qual cosa impedirà la seva desaparició... si abans no cau a bocins per inacció i deixadesa institucional. Seria un trist final per a Tirador, una peça única de patrimoni històric, que fins ara ha aconseguit sobreviure miraculosament durant 50 anys sense el seu principal protagonista: la bicicleta.

Ciclismo. Velódromo de Tirador. DM.24.03.1973

Página en Diario de Mallorca sobre el velódromo de Tirador (24/03/1973) / D.M.

Suscríbete para seguir leyendo