Ana Mora de Sambricio: "No som conscients del que tenim a Mallorca"

N’Ana Mora de Sambricio de pare valencià i mare madrilenya és metge traumatòloga per la Universitat Complutense de Madrid i especialitzada en cirurgia Ortopèdica. El seu pare és enginyer de camins i per motius laborals, es traslladaren a Barcelona on ella va néixer. També passaren llargues temporades al Brasil, Sevilla i Les Palmes. Finalment, s’establiren a Madrid fins que va acabar la carrera universitària i es mudà a Mallorca on va especialitzar-se a l’Hospital de Manacor.

"Amb aquella imatge va decidir que volia fer el mateix que aquell senyor".

Encara que el seu somni era ser escriptora o grangera n’Ana amb vuit anys es posà malalta i un metge conegut de la família la visità a casa. Es quedà fascinada en adonar-se que qualcú pogués curar i millorar la vida de les persones. Amb aquella imatge va decidir que volia fer el mateix que aquell senyor que estava al costat del seu llit. Deixà el somni i es dedicà a la medicina. Durant la seva carrera ha treballat com a metge traumatòloga a Urgències hospitalàries i metgessa de família i a diversos hospitals de les Illes Balears i, fa uns mesos, va decidir canviar el seu rumb i anar-se’n a viure a Catalunya.

Va sorgir-li una oportunitat a Puigcerdà, un poble de la comarca de la Baixa Cerdanya a la província de Girona. Va deixar la vida frenètica i la casa on hi ha viscut vint-i-cinc anys del centre de Palma per la calma i la serenitat de viure a un poble on, «l’únic renou que sent són els ocells que viuen al meu jardí, els meus moixos i els granots de l’estanc del meu carrer». Té una casa que pareix extreta d’un conte de fades i si dirigeix la mirada cap a dalt es topa amb la Serralada dels Pirineus: «M’impressiona exactament igual que la Serra de Tramuntana quan algú la visita per primera vegada, al final, ens anem acostumant i no som conscients del que tenim», explica la metgessa.

Actualment, es dedica a ser metge traumatòloga especialitzada en esportistes. N’Ana, també, és una gran esportista i practicar-ho l’obliga a aclarir i desconnectar del seu dia a la consulta. Els matins s’aixeca prest i, ara que el temps l’acompanya, recorre un parell de quilòmetres amb la bicicleta de carretera pels afores del poble. Quan vivia a Mallorca estava adherida a un grup ciclista i té la necessitat de continuar practicant aquest esport. Des de fa anys també viatja diverses vegades als Pirineus per esquiar i li costa creure que en obrir les finestres de la seva habitació el primer que veu són les pistes.

No parla el català perquè aprendre un idioma nou a l’edat adulta se li va fer complicat, però entén totes les paraules, les dites mallorquines i les frases fetes. A vegades riu molt quan qualque mallorquí dins la consulta li tradueix literalment l’expressió del català al castellà i ha de desxifrar el que vol dir.

"Viatjar entre illes és com agafar el tren cada de matí per anar a fer feina".

Enyora la família i els amics que viuen entre Madrid i València i s’escapa sovint a visitar-los, però el que més enyora de Mallorca són els seus companys de la consulta d’Inca, els dinars a Montuïri i sortir de ruta i de viatge amb els UCA. Té per mà agafar un avió pràcticament cada parell de dies: «Vaig estar un grapat d’anys passant consulta a Menorca i a Eivissa, viatjar entre illes és com agafar el tren cada de matí per anar a fer feina», «en quaranta-vuit hores he estat a tres illes diferents», afegeix.

No s’imagina l’estiu fora de Mallorca, però aquest serà diferent, allà el turisme és més d’hivern i viure un estiu sense massificació és un fet que, «podríem veure-ho a Mallorca algun dia».