Ferran Corcoll: "Els mallorquins gaudim més dels qui estimam"

Ferran Corcoll va néixer i créixer a Esporles fins que a catorze anys la seva família va establir-se a Palma. No tenia gaire clar que volgués dedicar-se a l'àmbit sanitari però del que no dubtava era que volia viure l'experiència d'anar-se'n a fora. L'excusa que el grau en Medicina s'impartia a les Illes i que la seva família paterna fos de l'Empordà varen ser uns punts claus per marxar cap a Barcelona. Entrar com estudiant de medicina a la Universitat Internacional de Catalunya li va parèixer fantàstic. En acabar el grau, se'n anà cap a Oviedo per estudiar el MIR i la nota li va permetre especialitzar-se en traumatologia a l'Hospital del Mar. El reconeixement de l'hospital i el poder aprendre de professionals punters va ser un punt clau en la seva decisió.

Entrà com a metge adjunt especialista en traumatologia amb l'equip de traumàtics a l'Hospital Parc Taulí i ho compagina amb la seva consulta privada a la Clínica Teknon de Barcelona. Adquireix molta experiència i treballar amb grans professionals li dona l'oportunitat de créixer.

Parla sempre en català perquè és la seva primera llengua. La seva família paterna és de l'Empordà i, per tant, quan parla amb els amics de Barcelona li surt el seu dialecte de forma natural. De vegades li demanen si és gironí. La seva dona és de Madrid, entre ells parlen el castellà però amb els seus fills es comunica en català: és un fet "que no es va debatre".

"A la feina, de primera, sempre entro als pacients i als companys en català. Però la diversitat de cultures em porten a parlar en anglès i en castellà", diu. Els seus pacients més majors els agrada que els atengui amb la seva llengua perquè els genera una confiança i els facilita tant la seva feina, com la comunicació. Els fa gràcia quan diu paraules com torcaboques i granera o quan descriu alguna cosa amb algun verb que té una connotació diferent al seu. La seva mare sempre s'ha expressat amb moltes frases fetes típiques de Mallorca que en Ferran ha anat heretatant; "més barcos es perden a la mar, la processor és llarga i el ciri és curt o els torts volen baixos", i entre rialles, conta que quan les diu, queden al·lucinats.

La cultura entre els dos llocs és germana encara que pensa que tenim una forma diferent de viure la vida pública. "Els mallorquins gaudim més de la nostra família i amics d'una forma més íntima. L'expressió els mallorquins són tancats no és res més que una voluntat de ser gelosos amb la nostra intimitat. Però la gran diferència la troba en la manera de treballar, en general, els catalans tenen més una virtut i un orgull de l'esforç i el sacrifici. En canvi, per nosaltres, és més important gaudir de l'espai i del temps. De fer feina per viure i no viure per fer feina".

Enyora Mallorca i casa seva. Enyora la sensació dels horabaixes llargs, la tranquil·litat de no pensar en què vendrà després, d'aquest dolce far niente que té l'illa. L'entusiasma observar com el sol es fica dins la mar des d'un indret de la Serra de Tramuntana perquè a Catalunya no ho té. El que sí que li recorda a Mallorca quan és a Barcelona és prendre una cervesa al barri de Gràcia o la zona de Cadaqués".

I per això, alguns diumenges el seu germà, qui també viu a Barcelona, i ell fan la compra al mercat i cuinen un tumbet, fan panades o una porcella al forn. La seva família va ser propietària d'un restaurant durant molt de temps i el tema culinari el tenen per mà. "Això sí, la sobrassada la duc de Mallorca i el frit només el menjo quan torno a casa", afegeix.

Actualment està immers amb la tesi doctoral i no té gaire temps per llegir. En parlar dels seus referents es queda amb la ironia i l'humor de Quim Monzó, El misteri de l'amor de Joan Miquel Oliver, la música de Maria Hein, Maria Jaume, Da souza, La YAYA, Manel... propostes electròniques i el que li pareix molt interessant és l'escena de còmics en català com Charlie Pee.

El caràcter d'entendre la vida de Ferran és "la vida no és un problema per resoldre sinó una experiència per gaudir", els mallorquins ho portem per bandera.