El darrer racó d’en Pere (i nostre, també)

“El darrer racó del món” és la primera novel·la d’en Pere Martorell, una novetat que ens arriba després del bon gust de boca que ens deixà el seu primer llibre de relats, “L’home horitzontal i altres contes”, ambdós publicats a Edicions Documenta Balear. Es tracta d’una novel·la primerenca, és vera, on tanmateix hi he trobat més virtuts que defectes. Del que no hi ha dubte és de que ens trobam davant d’una obra escrita amb ofici, prou treballada en el fons i en la forma i aparentment senzilla quant a la seva estructura i elaboració.

Eduard Miralles, el protagonista i narrador del relat, té un perfil que m’atreviria a qualificar de generacional, almenys per als qui rondam la seixantena o ens hi acostam. És vera que hi ajuda el fet que l’autor situa bona part de l’acció a Mallorca, almenys en el tram final. Però l’eix de la novel·la, l’element al voltant del qual construirà una trama prou sòlida i versemblant, el constitueix la troballa casual d’un llibre titulat “L’equilibri dels cossos geomètrics”, l’autor del qual és un tal Joseph Weissemberg. N’Eduard no estarà bo fins que descobrirà la llibreria d’on va sortir, en un barri del vell Amsterdam. Aquesta part de la narració la desenvolupa en un capítol al qual titula intel·ligentment «A la recerca de l’equilibri», molt ben elaborat quant a l’atmosfera i la tensió narrativa, i que m’ha remès a una de les petites joies de la literatura contemporània, “El llibreter Mendel”, d’Stefan Zweig. No debades Jakob Mendel i Joseph Weissemberg, el personatge creat per Pere Martorell, comparteixen un mateix i dolorós estigma: són jueus. Escriu, en Pere, tot reproduint un fragment del famós Diari d’Anne Frank: «Un dia aquesta horrible guerra acabarà, i llavors tornarem a ser persones, i no solament jueus».

Una altra de les característiques remarcables de la novel·la és la quantitat de dades -prou verídiques i contrastables, la gran majoria-, que aporta a la narració. N’és un bon exemple el passatge en què es relata l’accident del Boeing 707 de la companyia Air France en què mor el senyor Arnauld, un altre dels personatges de la novel·la, un desastre aeri que al seu moment commocionà la ciutat d’Orly i el món de l’aviació comercial. Aquestes cites enriqueixen el relat i li proporcionen no sols credibilitat, sinó també una aura d’interès i pedagogia que demostra un cop més que el saber, fins i tot en la ficció literària, no fa cap nosa, ben al contrari.

Pere Martorell, en definitiva, és honest en el plantejament i el desenvolupament de la trama i utilitza prou bé els recursos de l’escriptura i l’expressió literària. I això, avui en dia i en els temps que corren, ja és molt.

Suscríbete para seguir leyendo