El teatre, pont cultural entre Uruguai i Balears

En el pas dels dos segles anteriors foren molt els balears que emprengueren el camí de l’emigració, especialment cap Amèrica, del Caribe al Sud, a la recerca d’una oportunitat que milloràs les seves condicions de vida. Molts d’ells s’integraren en les societats a les que arribaren i foren molt actius en la vida social i econòmica dels països d’adopció. Un exemple d’aquesta integració està descrita en el llibre recentment publicat per Joan Estrades Pons sobre l’activitat teatral generada des de les agrupacions balears.

L’autor, Joan Estrades Pons, és un descendent de tants valldemossins que s’establiren a Montevideo, ciutat situada al Río de la Plata, artèria enorme que discorre entre aquesta ciutat i Buenos Aires. Estrades ha desenvolupat la seva activitat professional a l’Uruguai. Llicenciat en Filologia Hispànica, ha estat professor i director de diversos centres educatius d’ensenyament secundari i inspector d’Educació del Ministeri. Ha destacat com a comunicador en programes de ràdio relacionant les Balears amb el país americà. Autor de llibres sobre la presència de valldemossins en aquell país. En aquest llibre reuneix les seves recerques sobre les activitats teatrals dutes a terme pels balears. Activitat que molt segurament hauria quedat completament oblidada si no fos per aquesta interessant investigació.

El llibre té diverses lectures d’una banda l’activitat en sí: reunió d’un grup de persones per fer representacions teatrals i tots els aspectes colaterals que comporta: escollir autors i actors, cercar llocs on representar, elaborar decorats, vestits i tots els aspectes precisos per representar una obra. Però traspua en el llibre com aquella col·lectivitat que havia travessat l’Atlàntic en condicions més o menys precàries s’integra en una societat que en aquells moments estava molt més desenvolupada que la mallorquina, i allà, sense perdre els seus orígens abracen una nova realitat, plena d’oportunitats que els hi ofereix la possibilitat de realitzar activitats culturals que segurament no haguessin pogut fer a les illes d’on procedien.

El focus on s’originava l’activitat eren el col·lectius d’immigrants. Veren fundar, en primer lloc, el Centro Balear, que fins i tot va tenir un mitjà d’expressió propi, la revista Baleares en la que es publicaven notícies de tots els pobles de les illes per mantenir viu els orígens dels immigrants. L’any 1938, el Centro Balear es va transformar en el Círculo Democrático Balear, any de fundació i nom que ja ens explica bastant bé la seva ideologia. En aquests centres és d’on sortien les agrupacions teatrals que organitzaven les seves representacions. Varen compartir seu i activitats amb el Centre Català.

Estrades recull de manera minuciosa les representacions teatrals fetes fins a l’any 1955. Relació completa d’actors i actrius, de llinatges clarament balears, músics i el conjunt de col·laboradors. Respecte dels autors de les obres se’n troba un ampli ventall, principalment d’autors contemporànies del moment i de totes les nacionalitats: argentins, uruguaians, peruans, francesos, entre d’altres. Destaquen entre els peninsulars, el germans Quintero, Vital Aza, Joaquín Dicenta o Juan Villaba, autor de l’obra Ilusiones del viejo y la vieja, que degué tenir un gran èxit perquè es citat moltes vegades en el llibre. Una altra obra representada freqüentment és Terra Baixa, d’Àngel Guimerà, com és natural en versió castellana.

Un capítol del llibre es dedica a la comparació durant el segle XX de l’activitat teatral desenvolupada a l’Uruguai i Mallorca. En aquest períodes s’alternaren, en ambdós indrets moments de vida democràtica i dictadures. Queda ben palès que les dictadures no fan cap bé a la cultura. El llibre conclou amb una cronologia dels fets polítics, socials, econòmics i culturals a l’Uruguai i Mallorca.

Suscríbete para seguir leyendo