Don Guillem Cifre de Colonya va fundar Caixa Colonya de Pollença el 1880, la caixa d´estalvis més petita d´Espanya, però alhora, una de les més ben valorades pels rànquings financers com bé saben la majoria d´economistes informats. El que ja no és tan conegut, és que Caixa Colonya va ser fundada en associació a una institució d´ensenyament que el propi Guillem Cifre havia posat en marxa, tot just un any abans, per tal de fomentar l´estalvi entre els seus alumnes. A més, aquesta institució educativa fou una rèplica el més fidel possible de la famosa Institución Libre de Enseñanza de Madrid, on el mateix Cifre de Colonya havia estat professor auxiliar, i on hi col·laboraren figures tan rellevants per la modernitat del segle XX com ara: Bertrand Russell, Charles Darwin, Albert Einstein, Santiago Ramón y Cajal, Miguel de Unamuno, Emilia Pardo Bazán, Maria Montessori... Per tant, l´èxit de la caixa de Colonya passats 132 anys de la seva fundació, només ha estat possible gràcies a la importància que aquesta institució financera sempre ha donat a l´educació que fa possible persones "lliures", educació aquesta que no se pot concebre sense els coneixements "econòmics-financers" suficients que fan "competents" els seus clients en la creació de riquesa i prosperitat dins el seu àmbit d´actuació.

Per a tot el professorat d´economia del instituts d´educació secundària de les Illes Balears, és una llàstima que a dia d´avui, aquesta moderna visió de l´economia i de la pròpia educació, amb més de cent anys d´antiguitat, sembli tan llunyana després de llegir Anteproyecto de ley orgánica para la mejora de la calidad educativa (LOMCE) presentat pel ministerio de Educación, Cultura y Deportes el passat 26 de setembre. L´exposició de motius de l´avantprojecte comença amb la següent frase: "La educación es el motor que promueve la competitividad de la economía y el nivel de prosperidad de un país". Una gran frase, que després de la lectura de tot el text, ens deixa molt preocupats per la forma en què aquesta fita se pretendrà aconseguir: mitjançant la substitució de l´assignatura d´Economia per la de Literatura Universal.

De sempre, els motius per justificar la importància dels estudis econòmics dins el sistema educatiu han estat més que obvis i necessaris per a tots nosaltres, i encara ho són més, en els moments tan greus que vivim. De fet, l´OCDE avaluarà el proper any les competències financeres dels alumnes de setze anys mitjançant el programa PISA, i la UE actualment està impulsant amb molt força els continguts econòmics. Només Espanya, Portugal i Itàlia no imparteixen aquests ensenyaments d´ecobomia dins les etapes obligatòries, però els nostre sistema educatiu, que impulsa fermament les competències bàsiques, encara no dóna resposta a perquè no s´estudia què és una hipoteca dins les aules de secundària. No importa dir, el què veim per les notícies com a una de les greus conseqüències d´aquesta manca de formació en economia...

Però per al professorat d´economia a secundària, més que la preocupació per justificar l´economia al batxillerat o la inclusió d´altres matèries similars a l´ESO, ens preocupa més la justificació que pugui donar el Ministeri per passar-la de matèria obligatòria a matèria optativa.

El que ens decebria molt seria que aquesta decisió fos producte d´una visió concreta de la "utilitat" d´aquests continguts tenen per a les generacions futures. Guillem Cifre de Colonya creia que només era possible el progrés de la societat, educant persones "lliures" competents en tot allò que feia referència a les seves decisions econòmiques. Només així era possible el funcionament del sistema d´economia de mercat.

Després de més d´un segle, no sembla que la seva proposta fos molt errònia, al manco, altres formes d´interpretar l´economia no poden dir el mateix. Als rànquings financers ens remetem i als resultats de les proves PISA també.