Cada dia llegim i escoltem termes com capacitats, competències, formació permanent, nou model econòmic, etc. Es tracten de conceptes que a un context de crisi econòmica com l´actual són referència constant per part de polítics, sociòlegs, economistes i tècnics en general. Tal vegada, podem pensar de forma errònia que la gestió d´aquests conceptes es troben lluny de nosaltres i que Balears assisteix com espectadora al seu desenvolupament així com a les variacions d´índexs i indicadors que busquen de forma insistent els primers indicis de l´acabament d´una situació de crisi que afecta a un gran nombre d´habitants d´aquestes illes.
A dia d´avui el que sembla evident, és que a la Unió Europea i especialment als països motor, s´ha iniciat un període de recuperació econòmica i que aquest es manifesta a les taxes d´activitat, ocupació i atur. Malauradament, l´estat Espanyol no va al mateix ritme i Balears no n´és una excepció. Què és el que ens diferencia de la resta ? Els factors poden ser molts, però indubtablement, la formació o millor dit, el nivell de formació assolit té molt a veure. La raó és simple, quant més ben formada es troba una societat millor li anirà, ja que invertir en educació és invertir pel creixement econòmic i això és així perquè "les societats amb nivells de formació més alts es troben més preparades per afrontar situacions de crisi". Aquesta relació entre educació i desenvolupament econòmic es troba profusament documentada al que es denominen teories del capital humà i que expliquen com la millora del nivell de qualificació professional actua de forma positiva sobre els processos i relacions de treball en la mateixa manera que les inversions efectuades.
L´any 2000 el Consell Europeu va aprovar l´Estratègia de Lisboa, on els països de la OCDE es varen fixar una sèrie de fites pel 2010 amb matèria formativa per tal d´obtenir un creixement econòmic acompanyat de la millora de l´ocupació, tant en el seu aspecte quantitatiu com qualitatiu. Entre altres es marcaren tres objectius: la reducció del nivell de fracàs escolar al 10%, assolir un nivell de formació permanent del 15% de la població activa y assegurar un percentatge del 80 % de la població amb estudis secundaris superiors o més.
Quins han estat els resultats? Segons l´Institut Nacional d´Estadística (INE), a l´any 2009 tan sols el 56.2% de la població activa espanyola té estudis secundaris o superiors, quasi a 25 punts de l´objectiu de Lisboa. Respecte a Balears, el panorama encara és més decebedor, ja que el percentatge es redueix a poc més del 50%, posant de manifest una bretxa de més de sis punts respecte a la mitjana estatal.
És massa tard per revertir aquesta situació? Indubtablement no. És ara, quan els òrgans públics, els partits i les institucions han de fer un esforç i arribar a un acord per tal de millorar el nivell de qualificació dels treballadors de les nostres illes, fent-los més competitius i alhora també de la població en general, és el que es denomina societat del coneixement. Per arribar a aquest punt, s´ha de treballar amb una perspectiva de llarg termini sobre l´actual model de sistema educatiu a partir de la coordinació dels distints departaments i conselleries amb l´objectiu de reduir el percentatge de fracàs escolar i el nivell baix d´estudis de la població; inculcant el concepte de que la "qualificació és l´eina principal per l´ascens laboral i social".
També s´ha d´actuar des de l´àmbit del Treball i la Formació Ocupacional. El repte, és motivar a la població de les Balears per tal d´assolir una millora i desenvolupament del seu nivell formatiu sense que l´edat sigui un obstacle per aconseguir aquest objectiu. Es tracta de convèncer a la nostra població que desitja treballar i que no es troba formada o suficientment qualificada, que encara és possible donar el salt cap una millora de les competències. Com es pot arribar aquesta fita? Fomentant la formació permanent al llarg de la vida; afavorint les noves tecnologies de la informació i comunicació (TIC) a tots els àmbits i alhora el coneixement del seu ús i reduint l´actual escletxa digital; creant una plataforma virtual de formació permanent y potenciant aquelles ocupacions que millorin i diversifiquin l´actual sistema econòmic i productiu.
Obtenir una millora de la qualificació dels RRHH d´una societat no tan sols serveix per obtenir millors treballadors, si no que també serveix d´estímul per a la creació d´empreses i dur a terme iniciatives, que millorin el conjunt del teixit social de les Illes Balears. Encara estem a temps de desenvolupar unes condicions úniques "d´atresorament de capital humà, que ens permeti tornar a ser capdavanters del creixement econòmic". Aquest avantatge, permetrà que puguem valorar en millor situació tots els factors que envolten la presa de decisions estratègiques. Això ens permetrà com a CCAA tenir més autonomia per poder afrontar situacions de crisi i per què no, de creixement dins el context actual d´un mercat global. Es tracta doncs, d´una aposta a mig/llarg termini que hem de decidir ara, per tal d´accelerar el procés de recuperació i que a més servirà per obtenir un millor posicionament front a futures oscil·lacions dels cicles econòmics.
(*) Llicenciat en Ciències del Treball
Assessor Sectorial d´Economia
i Treball d´Unió Mallorquina
