Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Pensar, compartir...

Qui guanya amb Can Forteza Rey?

23

Can Forteza-Rey B. Ramon

Són dies tristos de destrucció de vides, de ciutats i d’esperances. La violència s’estén i les crides al patriotisme poden més que el clam per la pau. Els acords internacionals per desescalar la cursa armamentística ja són un record esvaït. I el futur es preveu trist, inflamat i traïdor amb les persones més febles, com sempre. Encara més oblidats romanen els conflictes perifèrics, fins que ens toquin a la porta.

Per mantenir l’alè i no llençar la tovallola ens hem de refugiar en detalls personals i meritoris, fins i tot sublims, com ara el de Josep Forteza-Rey, un ciutadà generós que ha invertit el seu patrimoni en la millora i conservació d’un dels edificis més singulars de la nostra ciutat. El que du el seu nom.

Darrere la imponent i fascinant façana de Can Rey únicament hi ha 5 pisos de 108 m2. Petits pel que es podria esperar, veritat? El besavi de l’actual propietari el va fer edificar ajuntant fins a cinc solars minúsculs, just al començament del nou carrer Colom. Estam parlant de l’any 1907. També nomia Josep, aquell joier que esperonejat pel seu fill Lluís va dur endavant aquella obra mestra.

Al llarg del dia són centenars les persones que el fotografien. És habitual trobar petites tropes de turistes que amb guia o no, admiren aquell espectacle de formes i colors. Un museu gratis al carrer. Un edifici modernista que va desvelant, ara, els seus petits misteris de la mà del conservador i restaurador de béns culturals Pere Terrasa.

En Pere va rebre l’encàrrec de restaurar les esquerdes que la dilatació dels ferros de l’estructura havia provocat a unes terrasses i a alguns punts de la façana. Bastarien tres setmanes de feina. Però la passió d’aquest home per la seva professió es va sumar a la de Pep F. Rey i a la de la seva filla Neus, i les tres setmanes s’ampliaren fins als tretze mesos. Hi ha una mica de disputa sobre qui pregava a qui que deixàs de gratar per trobar secrets, perquè la curiositat dels tres competeix en intensitat.

No li va venir d’herència, però, aquest immoble a l’actual propietari. Les circumstàncies familiars en el transcurs dels anys havien repartit els títols entre diversos parents que no podien afrontar el seu manteniment i varen decidir subhastar-lo. Aquí entra en joc una persona fonamental en la vida de Josep: la seva mare. Una catalana d’empenta, Ramona Borralleras, que va avalar amb les seves possessions la voluntat del fill de conservar per a la família un edifici que no duia el llinatge d’aquella dona. Es veu que la generositat ve de mena, en aquella casa. M’agrada, i li agrada al seu fill, recordar aquest fet decisori i també treure a la llum el nom, en femení, d’una persona que no ha aparegut fins ara a les notícies sobre un dels béns modernistes per excel·lència de la ciutat de Palma.

Deia que a principis del segle XX el culte joier Lluís Forteza-Rey, a través de son pare, va ser l’impulsor de Can Rey, la bellesa i l’art posat al carrer. Va escollir l’arquitecte Francisco Roca Simó, admirat posteriorment també fora de les nostres fronteres, per signar un projecte en el qual degueren treballar braç a braç.

Durant mesos, Pere Terrassa ha bussejat en els misteris amagats; ha descobert les línies de colors que travessaven les persianes i que ara les tornen a solcar. També ha reposat la coberta d’or a les fulles ornamentals i n’ha revisat la composició, boci de rajola per bocí de rajola, de tota la trencadissa que cobreix els murs exteriors i l’entrada d’aquest edifici de conte. De conte familiar i també de la nostra ciutat.

La contesta a la pregunta del títol, qui guanya amb Can Forteza Rey, és NOSALTRES. Guanyam nosaltres. Les inversions econòmiques d’un particular, sense cap ajuda pública, reverteixen únicament en pro de Palma i de l’orgull de la seva història. Un acte de generositat que si hagués passat a Kíev, a Mariúpol o a Jàrkov, a hores d’ara potser ja no existiria. Contrapunts per meditar i agrair encara més.

Aquesta restauració se celebrarà amb una festa de carrer el dia 24 d’aquest mes a les 8 del vespre. Ens trobarem allà, on també es recordaran a les víctimes d’Ucraïna per exprés desig del benefactor, Josep Forteza-Rey Borralleras.

Compartir el artículo

stats