Felip VI, un rei contra l’Estatut

La llengua catalana desapareixerà, encara que no avui. L’espanyola, també. Un poc més tard en la dimensió cronològica de la història de la humanitat. Ho han fet moltes altres. El celtiber, el mossarab, l’arameu, el copte… El llatí i el grec són considerades llengües mortes, encara que l’altre dia vaig sentir Xisca Homar, filòsofa, dir que eren mares perquè n’han engendrat moltes més. És llei de vida.

El que em preocupa, emprenya i revolta és l’afany d’alguns partits, institucions i particulars per accelerar el procés natural del traspàs. Volen aplicar l’eutanàsia a un malalt que, a hores d’ara, té una grip. A aquesta tasca s’hi dediquen amb molta convicció Vox i el Govern del PP. Aquest darrer ho fa de vegades per claudicar davant les exigències de qui li dona suport parlamentari i altres de molt bon gust. També exigeixen l’anihiliació del català a Mallorca alguns dels nouvinguts, que, lluny de mostrar-se agraïts vers la terra que les acull, mostren menyspreu cap a la seva llengua, costums i tradicions.

Un dels darrers exemples d’aquesta actitud és el cònsol d’Equador a les Balears. Julio César Lalama afirmava en una entrevista: “Yo podría decir que debido al catalán, puede que muchos [els equatorians] hayan perdido oportunidades... Puede que digan que no es obligatorio el catalán, pero al que lo sabe, se le puntúa mejor, y eso es una forma de segregación, de discriminación”. Discriminació és el que patim els nadius cada dia en emprar el català als comerços, davant les institucions o a bars i restaurants. El senyor Lalama, cal dir-ho, ha rectificat a posteriori.

I això obre una segona obsessió dels que no suporten que aquí es parli una llengua distinta del castellà. Ens acusen de discriminació, d’imposició i de totes les seves frustracions per haver deixat la terra de la qual són originaris, forçats o de bon gust, per establir-se a Mallorca. Ja ningú ve a l’illa per generar riquesa. Que aquesta idea ens fugi del cap. Els treballadors venen per guanyar doblers ben merescuts en quantitats modestes. Els especuladors, en canvi, aterren aquí per acumular dividends indecents o escandalosos, per emprar les respostes de Richard Gere al venedor que fa la pilota a Julia Roberts. Conclusió, si algú ens qualifica de discriminadors, opressors o maleducats per usar la nostra llengua, cal contestar, educadament, que se’n vagin a porgar fum.

Per si no en teníem prou, arriba Felip VI i avala amb títol de reialesa una institució mallorquina que defensa el secessionisme lingüístic. Contra tota ciència filològica. Contra una llei orgànica com és l’Estatut d’Autonomia. Contra la Real Academia de la Lengua Española. De què va la monarquia? Quina serà la seva pròxima decisió? Atorgar el qualificatiu de reial a l’associació de llegidors de cartes del tarot? A la federació d’entitats espiritistes? Tal vegada a la coordinadora de sanadors amb el ritu del granot Bufo Alvarius, que podria presidir l’actor porno Nacho Vidal? Qui assessora el monarca? El mateix que l’animà a substituir les funcions del Govern de Mariano Rajoy en la tasca de combatre el referèndum il·legal convocat per Carles Puigdemont? El dia que sols els monàrquics defensin la institució, tendrà un greu problema.

La decissió s’agreuja quan el monarca, per boca del seus subordinats, afirma que s’han assessorat, però es nega a dir amb qui. Hi ha ocultisme de la Casa Reial o vergonya per la qualitat filològica, nul·la o poca dels consultats. El suport al secessionisme pot ser una patinada del seu entorn, però, també cal pensar que és el pensament profund del monarca. Que cregui que qui defensa el català de Mallorca es converteix en un perillós alter ego de Puigdemont. Com molts altres, és incapaç de veure que la llengua reforça i uneix. No divideix. Les dues opcions són igual de perilloses per a la funció constitucional del cap de l’Estat.

Enfront dels què posen entrebancs als símbols de la cultura mallorquina, cal defensar la nostra identitat amb respecte, convicció i alegria. Amb molta d’alegria. Amb festa. Com la del Correllengua, que acaba demà horabaixa a la plaça Major.