Agents immobiliaris: més incertesa normativa?

La setmana passada s’aprovà al Parlament de les Illes Balears la «regulació dels agents immobiliaris a la Comunitat Autònoma». Que no ha deixat indiferent a ningú. Sobretot, a un determinat sector de l’advocacia local, familiaritzada amb les grans operacions immobiliàries. Les que rarament surten als mitjans de comunicació: «no seria d’estranyar que el decret dels agents immobiliaris acabi al Tribunal Constitucional». Dit per un dels missers amb més crèdit de Ciutat.

Certament, podria ser: la professió d’intermediació està liberalitzada a Espanya. Des de la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat de dia 24/VI/2000 del «Reial Decret 4/2000 de 23 de juny, de Mesures Urgents de liberalització del sector immobiliari i Transports». Amb entrada en vigor dia 25/VI/2000. És un RD realment breu: quatre articles i cinc disposicions. De les darres, una transitòria, una derogatòria i tres finals. Però amb molt de suc: es modificava la Llei del Sòl a l’art.I, ( anul·lat per sentència del TC 137/2011), a l’art.II es modifiquen les concessions de Transport Terrestre, i al IV s’obren la porta a les concessions d’avituallament de combustibles marítims. El lector es preguntarà què hi diu, al III:

«Artículo 3. Condiciones para el ejercicio de la actividad de intermediación inmobiliaria.

Las actividades enumeradas en el artículo 1 del Decreto 3248/1969, de 4 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento de los Colegios Oficiales de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria y de su Junta general, podrán ser ejercidas libremente sin necesidad de estar en posesión de título alguno ni de pertenencia a ningún Colegio oficial».

Que se sàpiga, no ha estat ni derogat, ni refós, ni modificat. És vigent, doncs. Per tant, una entitat autonòmica no el pot ni corregir ni alterar: aquesta és atribució única i singular del Govern del Regne d’Espanya. I, presumptament, és el que es podria interpretar del «Decret de regulació dels agents immobiliaris» balear. Al text no es parla d’una «col·legiació». Però sí d’un registre autonòmic. Fins aquí, i agafat amb precaució, hom hi podria estar d’acord. Ara bé: la qüestió ve quan per ser al darrer es demanen unes condicions molt específiques. Respecte a titulació, possessió d’assegurances, facilitat de localització…És possible que el text autonòmic fos benintencionat. Ningú ho dubta. Però en part col·lideix amb el RD 4/2000. Creant una major inseguretat doctrinal de la que ja viu en aquests moments el sector.

Potser és hora de rectificar el redactat, per molt jove que sigui aquest. Si no es vol un disgust a la capital: un decret autonòmic duit a l’Alt Tribunal no és gratuït. Ni econòmica ni políticament parlant. Més si es sap que es podria haver evitat el tràngol. De fet, s’assoliria uns majors fonaments legals pels professionals - i consumidors - immobiliaris. Tenint en compte una premisa: «lliberalitzar» una professió vol dir, llisa i planerament, obrir la porta d’un determinat sector i/o activitat econòmica a tothom que ho desitgi.

Suscríbete para seguir leyendo